Arròs caldós amb fesols i naps

A punt de celebrar-se les Falles, ens ha vingut a la memòria la poesia que va dedicar l'any 1892 Teodor Llorente Olivares (1836-1911) a l'arròs amb fesols i naps. Elaborada a petició d'Àngel Muro, l’autor de 'El Practicón', es va publicar l'any 1893. Cal reconèixer que la literatura fallera de la ciutat de València no ha evolucionat molt més des d'aleshores, llevat d'honorables excepcions...

Per l'horta, tocant migdia,

plens d'infantil alegria,

ditxosos i satisfets,
tornaven a l'alqueria
dos pobres fematerets.

L'un i l'altre, a l'escoltar
les dotze, que en so de queixa
els cridaven a la llar,
tingueren una mateixa
idea: la del dinar.

Lo més menut, que li guanya
a l'altre que l'acompanya
en vivor, li digué així:
 'Si fores el Rei d'Espanya
que dinaries tu avui?.'

Alçant lo front ple d'arraps,

i soltant la llengua prompta,
li contestà: 'Pués, no ho saps?
Quina pregunta més tonta...!
Arròs en fesols i naps.'

 'I tu?' —afegí lo major—.
Lo menut llançà un sospir,
i torcant-se la suor,
li replicà: 'Què he de dir,
si tu has dit ja lo millor?'