1 de desembre de 2023: Arròs amb fesols i naps en el Restaurant Binhui Food, de València

Assistents a l'AAFIN de Binhui

Amb l’amistat i ajuda del xef del restaurant Bon Aire, Raúl Magraner, Binhui Jiang ha assolit un excel·lent i lloable coneixement de diverses receptes de la cuina tradicional valenciana, que oferix al seu local del barri de Malilla, a València.

La popularitat i fama del cuiner xinés, guanyador de premis en el concurs de paella de fetge de bou de Meliana, va ser reclam suficient per a que la nostra confraria coneguera la seua cuina, i superada eixa primera trobada, semblava indefugible tastar un arròs amb fesols i naps.

Hem de recordar que, més enllà de la lloança en forma de poema a càrrec de Teodor Llorente, la recepta de l’arròs amb fesols i naps s’ha mantingut més en l’àmbit domèstic que no en la restauració, potser per la consideració que tenia com a “plat de llauradors i menestrals”. Igual consideració de recepta familiar li han atorgat Josep Piera, al seu llibre “Els arrossos de casa i altres meravelles”, i altres referents de la gastronomia, com ara Vázquez Montalbán o Juan Mari Arzak.

Direm també que a Massamagrell, (Horta Nord), el plat s’ nomena “Olla junta”, s’elabora en una olla i es menja amb cullera. A Sueca se’ n diu “Alça-morts” i en algun poble “Arròs amb gegants i nans” (els nans serien els grans d’ arròs, i els gegants els naps). Amb eixe bagatge de tradició, que un cuiner xinés oferisca al seu local una recepta tan nostra i casolana, des del respecte i estima cap a la manera de cuinar local, és lloable i mereix el nostre respecte.

També haurem de dir que la participació en l’àpat de l’arròs amb fessos i naps (AAFIN), era completament voluntària i optativa, de manera que ajustar-se als horaris de la convocatòria, i al propi ritme del dinar, semblava una condició necessària per a gaudir d’una iniciativa que, al nostre parer, s’hauria de repetir. Tanmateix, no sempre les coses ixen com cadascú les té planificades, i hem de lamentar ben sincerament que l’experiència subjectiva de la visita a Binhui no fóra satisfactòria per a tots els comensals, la qual cosa, pensem que no desmereix el resultat final, que valorem positivament.

L’abundant i generosa aportació d’ingredients, va conferir un sabor excepcional a l’arròs, que potser per un cert desajust horari, va quedar un poc sobre-cuit, sense arribar a empastrar-se. Les bases per a gaudir d’un excel·lent plat de cuina tradicional i casolana, estan, i pensem que Binhui pot millorar una recepta que ha fet seua amb encert.

La proposta en la resta d’elements de l’àpat va ser la pròpia del plantejament del local de Malilla: unes entrades correctes, carta de vins limitada i les postres habituals. No aspirem a res que no siga equilibrat, i a hores d’ara, Binhui ni amaga ni enganya: tornarem. 

A continuació, compartim diversos reclams de la convocatòria:

 

 

Llegiu més

Més enllà de triar el nom de la nova Canal 9

En la reunió celebrada el 22 de desembre de 2016 en la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació, a Burjassot, el Consell Rector d'aquesta Corporació va acordar obrir un concurs sobre la identitat corporativa de les noves plataformes públiques audiovisuals. O dit d'altra manera: vosté pot triar el nom de la nova Canal 9.

Entre la perplexitat i el comboi, ens permetem ara, i des d'ací, recordar una fita remarcable que mai s'hauria d'oblidar: el programa d'any nou de 1994-95, de Televisió Valenciana, amb Rosita Amores i El Titi interpretant la cançó "Posa'm menta", amb presentació a càrrec de l'eurovisiva Salomé.

Rosa Amores Valls, nascuda en Nules (La Plana Baixa) el 26 de gener de 1938, és una artista de varietats més coneguda pel nom artístic de Rosita Amores.

Va començar actuant com a vocalista en una orquestra de ball anomenada Los millonarios, i va ser pionera del cabaret eròtic a mitjan dels anys 1960, al costat de figures com Rafael Conde (El Titi), actuant en els espectacles de varietats que tenien lloc en el teatre Alkazar de València. 

Rosita Amores, igual que Manolita Chen, va saber burlar la censura franquista en èpoques en què l'erotisme es reduïa a l'àmbit privat, esdevenint així un símbol popular de l'espectacle, especialment amb la seua cançó "Dóna'm Menta". Fins i tot l'artista Luis Montolio l'ha representat junt a una paella voladora en un solar del carrer corretgeria de València.

¿Divinos sielos, qué es esto?
 ... Posa'm menta, posa'm menta…
que Rosita Amores, a mamellaes te reventa!

El jutge José Francisco Ceres, encarregat de la investigació del cas Gurtel, va cridat l'atenció sobre l'ús que el govern valencià de Francisco Camps feia de la “caixa fixa” o de les “caixes fixes”, amb una despesa sense cap control d'uns 40 milions d'euros. I entre els beneficiaris d'aquell desficaci s'ha trobat a Rosita, que va ser contractada per la Direcció General de Dependència i Majors de la Conselleria de Benestar Social per a distreure a les persones majors a raó de 726 euros per actuació. Si això era o no menta, que ho decidisquen els jutges, però potser la nova televisió, en cas que ens la podem permetre, no hauria d'apostar per la menta, que de tot això ja n'hem tingut prou.

Lletra  (amb l'ortografia original) de la cançó Posa'm Menta

Rosita Amores

La dona que per un home,

Sospira com una loca,

Volen-lo i siguen la novia,
No li besa mai la boca.

El novio ença que la vuiga,
Sempre volem suspirar,
Tan fácil com una figa,
I hasta en ganes de xillar.

Posam menta, posam menta,
Que'l voler aixina aumenta.
Que les coses del amor,
Si son fortes, son millors.
Posam menta, molta menta,
I pebrereta coenta.

Y xiqueta ja voràs,
Si li poses al carinyo menta,
Lo dixosa que sempre seràs.

Rosita amb Andrés Pajares

Si un tipo de bona planta,
Te canta o po te pasetxa,
I xe l'alma, i se te arranca,
Alitarte una coseta

Per molt dona que tu sigues,
Mai et podràs resistir.
A tia lola amb marlolo,
I sin disarli vivir.

Posam menta, posam menta,
Que'l voler aixina aumenta.
Que les coses del amor,
Si son fortes, son millors.
Posam menta, molta menta,
I pebrereta coenta.




Y xiqueta ja voràs,

Si li poses al carinyo menta,
Lo dixosa que sempre seràs.

Posam menta, (Posa menta).
Posam menta, (Posa menta).

Posam menta, per favor.
Pero, Posam menta, molta menta,
Posam menta, al amor.

Llegiu més

Magne Àpat Medul·lar del 17 de juny de 2016

Divendres, 17 de juny de 2016 es va celebrar el Magne Àpat Medul·lar de l'estiu, l'anomenat Summer MAM, al restaurant El Celler del Tossal de la ciutat de València. Remarquem l'absència de dos diputats per força major, degudament justificada.

L'esdeveniment estava inicialment pensat per a ajustar-se al menú del dia, amb algun reforç, però sense concreció definitiva. 

Potser per això, o també per l'acreditada capacitat gastrònica dels confrares convocats, per aclamació unànime es va optar per la carn roja com a plat principal. I vi negre magníficament escollit pel responsable de la Comissió de Garanties de la Diputació General.

Llegiu més

Paella de fetge de bou contra el mosquit tigre

El mosquit tigre (Aedes albopictus), originari del sud-est asiàtic, té una picada ràpida que li permet escapar a la majoria d'intents de matar-lo mentre s'alimenta.

L'Ajuntament de València i l'empresa encarregada del control de plagues en el municipi, Lokímica, han assegurat que "no hi haurà problemes de proliferació de mosquit tigre" en zones de grans acumulacions d'aigües com l'Albufera, ja que s'estan realitzant actuacions en la prevenció de plagues, com ara la instal·lació d'un sistema de monitoratge per a la localització de mosquits adults, així com d'ous, basat en la col·locació de paranys de captura que es revisaran setmanalment i que ja han permès detectar la presència de mosquits tigre en el Jardí Botànic.

Picada d'un mosquit tigre

D’altra banda, l'Ajuntament ha iniciat una campanya de comunicació social amb informació al ciutadà que inclou consells per als ciutadans en l'àmbit privat, com ara ingerir diàriament un plat de paella de fetge de bou, ja que els seus ingredients contribueixen a modificar  la composició de la suor i les olors corporals, evitant així les olors fortes com la dels peus, que són una invitació per a que el mosquit tigre ens pique. I és que, a diferència de molts dels mosquits més estesos i comuns, el mosquit tigre pica durant tot el dia, tot i que té un màxim crepuscular.

Cañizares combat el mosquit tigre amb mànega llarga

Ricardo Jiménez, catedràtic del control de plagues de la Universitat de València, ja ha mostrat el seu interés en comprovar científicament l'efecte preventiu de la paella de fetge de bou enfront de les picades del mosquit tigre, mentre que fonts properes al cardenal arquebisbe de València, Antonio Cañizares, assenyalen que el mosquit tigre podria ser un càstig als valencians per negar-se a que la Senyera entre en la Catedral el proper 9 d'Octubre. Per això la recomanació eclesiàstica per evitar les picades del mosquit tigre serien vestir de mànega llarga.

Llegiu més

Santa de devocionari

L'alcaldessa Rita Barberà, després de 24 anys al capdavant de l'ajuntament, dedica part del matí del divendres 12 de juny de 2015 a saludar als funcionaris per a agrair-los el treball durant els seus mandats. A les 12:30, compareix en roda de premsa per a comunicar que a l'endemà no arreplegarà la seua acta de regidora i deixar així el càrrec abans de la constitució del nou Consistori.

Adéu, alcaldessa.

Rita Barberá seguirà en la política activa des dels Corts, on ha sigut nomenada presidenta del Grup Popular, però el cap i casal quedarà marcat, per molts anys, per la seua acció de govern. Per això formarà part del nostre particular devocionari, on estan recollides oracions i pràctiques piadoses per a exercitar la devoció dels confrares. Heus ací una mostra del seu llegat:

Llegiu més

Preparant el Summer MAM 2

A poc a poc el calendari litúrgic de la confraria va prenent forma, i per segona vegada, tindrà lloc el Magne Acte Medul·lar de l'estiu, l'anomenat Summer MAM, al restaurant Blanqueries de la ciutat de València.

Novament la convocatòria respon a l'estètica vintage, que segons diu la Wikipèdia, s'ha vist acrescuda per icones de la moda, com ara Dita Von Teese, que vesteix quasi exclusivament amb peces de segona mà, a més de pentinar-se i maquillar-se segons l'època corresponent. 

Fins i tot, a hores d'ara és habitual que les cases de moda facen ús d'esta estètica en les seues noves col·leccions.

El vintage seria, per a alguns teòrics, una manifestació de la cultura post-moderna. El producte de la pèrdua de fe en el progrés i el desencantament del motor de la innovació pròpia de la modernitat. Així, en comptes de mirar al futur, es recorre amb nostàlgia a elements d'eres passades, però freturoses de significat original.

Potser, com de vegades passa en política, la moda se serveix del passat per motius merament estètics, on es barregen elements de diferents èpoques i llocs, descontextualitzats de la seua funció i raó original. Però això és una altra història. 

El que sí podem afirmar és que el darrer divendres de juny, hi ha la segona edició del Summer MAM a Blanqueries, un carrer de la ciutat amb molta història, i on hi havia la fàbrica de sabons "Las Torres", altre element "vintage" que ens recorda que la ciutat, com tot, canvia.

Llegiu més

Santoral (IV): Alfonso Grau

Dicen los eruditos que Alfonso es nombre que viene del godo altfuns. Alt significa "noble" y funs, "guerrero" o "belicoso". Al parecer, éste nombre habría llegado a Europa con los godos e hizo tanta fortuna que fue el nombre de muchos reyes en España, Portugal e Italia (reino de Nápoles).

Aunque el 1 de agosto se celebra San Alfonso María de Ligorio, que es el santo más singular y más venerado de este nombre, el destino (o quizá la voluntad de pasar desapercibido), ha querido que sea el 16 de marzo la fecha elegida para que Alfonso Grau anuncie su dimisión como Vice-alcalde de Valencia.

Cuentan de San Alfonso María de Ligorio (1696-1787), que destacó muy especialmente por su caridad, hasta el punto que dejó tan empobrecido su palacio episcopal, que cuando tenía que recibir algún huésped se veía obligado a pedir prestadas cama y vajilla. Del mismo modo, nuestro Alfonso Grau, en su condición de Presidente del Patronato de la Fundación Turismo Valencia, habría firmado contratos para celebrar tres ediciones de 'Valencia Summit' a razón de 1.044.000 euros cada una, más otros 380.000 euros para organizar unos Juegos Europeos que nunca se celebraron.

Atendiendo a la fecha elegida para su dimisión, no dejaremos de señalar que Alfonso Grau estuvo al frente de la Junta Central Fallera, el máximo organismo fallero, desde el año 1995 hasta 2003. Sic transit gloria mundi.

Llegiu més

La mussa de l'humor

Arran de la polèmica del discurs de la Crida de l'alcaldessa de València, Rita Barberà, l'entitat cívica Escola Valenciana, molt encertadament, ha enviat  a l'ajuntament del cap i casal el text original pronunciat corregit, així com una proposta de millora del discurs. La cosa aniria de la següent manera:

Caricatura publicada a l'Heraldo del Henares

Versió corregida del discurs de l'alcaldessa:

Falleres i fallers,

Vos anime perquè deixem passar el fred de l’hivern i busquem l’escalforeta fallera, l’escalforeta del foc i de la flama.

Hem de buscar l’arribada de la festa fallera. Tots junts: “Ja estem en Falles!”. Una altra vegada: “Ja estem en Falles! És l’inici de les Falles!” Perquè tot el món vinga a València a gaudir de les millors festes del món: les Falles!

Versió suggerida per Escola Valenciana:

Falleres i fallers,

Ja podem deixar passar el fred de l’hivern. Que vinga la calor. Vull animar-vos perquè anem a buscar l’escalforeta del foc i de la flama, el caliu faller.

Proclamem l’arribada de la festa fallera. Diguem totes i tots alhora: “Ja estem en Falles!”.

Repetim-ho, una altra vegada: “Ja estem en Falles”. Diguem-ho ben fort perquè arribe a tot el món que és l’inici de la nostra festa, i que tothom puga vindre a València a enamorar-se de les Falles i de la nostra terra.

Així mateix, Escola Valenciana ha oferit a l'alcaldessa un servici gratuït per a soltar-se a parlar en valencià: el Voluntariat pel Valencià, del que s'han beneficiat ja moltes persones en els seus deu anys de vida. Heus ací un vídeo on s'explica la iniciativa:

El president d'Escola Valenciana, Vicent Moreno, també va oferir este servici a Lay Hoo Chan, la presidenta del València CF i al President de la Generalitat Valenciana, Alberto Fabra, atenent a les greus carències que presenta quan intenta fer us del valencià.

L'any 1973 ja feia "caloret"

Des d'Escola Valenciana argumenten que quan una persona s'esforça a parlar en una llengua que no domina, cal posar-li a l'abast tots els mecanismes possibles perquè la faça seua. I també diuen que és normal cometre errors quan algú està aprenent una llengua. Per això el mateix Vicent Moreno s'ha oferit com a voluntari lingüístic de Rita Barberá per a practicar una miqueta en la balconada de l'ajuntament de València, ara que s'acosten les mascletades.

L'alcaldessa ha reconegut que es va quedar "en blanc": Em sent profundament disgustada per la meua intervenció d'ahir en la crida. Probablement, la persona que estiga més disgustada sóc jo i ho vull reconèixer. A més, ha demanat disculpes al món faller" i als seus companys i ha volgut agrair les manifestacions d'ànim i comprensió que assegura haver rebut. Tot i això, no consta que l'alcaldessa s'haja inscrit encara al servici del voluntariat pel valencià, que tant de be li faria, sense cap cost econòmic. Potser eixe gest seria la millor disculpa davant un incident a l'alçada d'una autèntica "musa del humor".

Llegiu més

Rotondes d'identitat

Un tricorni ornamental per a València està en estudi.

La proximitat de les eleccions municipals i autonòmiques podrien explicar el projecte d'instal·lar un tricorni monumental en la ciutat de València, que encara està en fase d'estudi.

La idea hauria partit de Juan Cotino, durant l'acte d'hissada de la bandera espanyola instal·lada recentment en una de les rotondes del passeig de l'albereda de València.

Lloc on s'ubicaria el tricorni

Les emocions que el supernumerari president de les Corts va experimentar en presenciar l'ascens al blau cel de la “rojigualda”, mentre la banda de música de Capitania General interpretava marcialment la marxa reial, li haurien provocat una irresistible trempera que calia esplaiar. Dit i fet: encarregaria a SEDESA un estudi preliminar sobre la viabilitat d'instal·lar en aquella rotonda un tricorni de magnes dimensions, per a homenatjar a la Guàrdia Civil.

Fonts ben informades asseguren que el tricorni quedaria decorat amb el trencadís retirat de la coberta del Palau de les Arts, de manera que el cost de l'obra es reduiria considerablement. A més a més, el projecte inclouria un sistema hidràulic que permetria habilitar el tricorni ornamental com a piscina per a xiquets durant l'estiu.

Subhasta del trencadís de Les Arts

Des del Palau de la Generalitat han advertit a Cotino que cal estudiar la viabilitat econòmica del projecte, ja que instal·lar només la bandera li ha costat a l'ajuntament 15.000 €, per tant, el finançament del magne tricorni quedaria pendent de la decisió del Ministre Montoro, o bé caldria recórrer a una subhasta popular del trencadís de Calatrava per recaptar els fons suficients. També s'apunta la possibilitat de treure'l a licitació per a que alguna empresa privada puga fer-lo servir comercialment.

Cal dir que esta dèria per ubicar en les rotondes tòtems identitaris i de pressupost elevat no és nova. Recordem l'escultura encarregada a Juan Garcia Ripollès per a l'aeroport de Castelló, o la retirada de l'obra de l'alcoià Antoni Miró a la plaça del 25 d'abril de Gandia... Per això no pot sorprendre que, quan estem a les portes d'unes eleccions municipals i locals, novament la demagògia i la irracionalitat són incorporades al debat per part dels qui no poden oferir cap altra cosa a la ciutadania. Miserables.

Ripolllès davant la seua escultura a l'aeroport de Castelló

Llegiu més

Urbanisme coent

El projecte de prolongació ens sembla un desgavell

El ple de l'Ajuntament de València va aprovar el divendres, 25 de juliol de 2014, sotmetre a informació pública la modificació-adaptació del Pla Especial de Protecció i Reforma Interior (PEPRI) del Cabanyal-Canyamelar a l'ordre del Ministeri de Cultura de 2009. I encara que això potser no té cap relació amb la gastronomia, com que ja ens interessarem l'any 1999 per l'urbanisme, ara volem criticar una decisió polèmica que no compartim: la prolongació de l'avinguda de Blasco Ibàñez fins al mar.

L'alcaldessa de València

Igual que Charlton Heston, quan interpretava a Moises en l'èpica pel·lícula “The Ten Commandments” (1956), l'alcaldessa de València sembla haver fet qüestió personal això de separar les cases dels poblats marítims, com si fóren les aigues de la Mar Roja, per a prolongar l'avinguda de Blasco Ibàñez a qualsevol preu.

Diuen els experts, que a partir de l'any 1993, el context econòmic expansiu i el nou marc normatiu en matèria urbanística van donar pas a una etapa neodesenvolupista, en la qual la perifèria urbana de la ciutat de València va esdevenir un “banc de proves” per als nous “PAI”, que alterarien considerablement les relacions entre propietaris del sòl, promotors immobiliaris i administració pública. Al remat, amb tot allò va acabar imposant-se un model de creixement ràpid, amb ocupació dels millors sòls agrícoles per a construir unes vivendes que la ciutat, atenent al seu volum de població, no necessitava.

Llegiu més

Cansalà i moniato: la recepta inefable.

Segons conta el Mestre de traca So Andrés Castellano Martí, el qualificatiu cansalà és el primer insult ofensiu a un valencià. De fet, és un insult que no s'ha de dir a qui no el meresca, i que tindria el seu origen en la denominació que es donava a les autoritats que no respectaven les tradicions, usos i costums valencians sobre la pólvora i el foc, durant el regnat absolutista de Ferran VII. Així doncs, ser un cansalà podríem dir que és exercir el poder en contra d'allò que la ciutadania més s'estima, i és, incontestablement, molt més greu que ser un fill de puta.

Els gestos del President Fabra ens semblen cesurables

No podem resistir-nos a qualificar de cansalà un personatge que no ha estat votat pels ciutadans i que, amb la seua conducta, ha buidat de contingut el tractament protocolari de Molt Honorable que s'atribuïx al President de la Generalitat. Molt Horrorós potser fóra més adient, si atenem als seus gestos, actituds i comportaments, que trobem censurables més enllà de quina siga la ideologia o l'opció política de cadascú.

I potser no hi ha maldat, però sí molta incompetència, manca de coneixement de la realitat i de sensibilitat. Ha accedit al càrrec “de calbot”, s'ha envoltat d'una excessiva colla d'assessors i fins i tot ha estat protagonista de notícies més pròpies de la faràndula.

A hores d'ara, una Generalitat endeutada i sense recursos suficients ha esdevingut la delegació del govern de l'Estat, sense criteri propi ni capacitat d'actuació. Per això, a més de ser un cansalà, s'ha fet comú dir que el nostre President fa el moniato. I l'alcoià Xavi Castillo ens ho va palesar amb una impagable paròdia que sempre recordarem:

Cansalà i moniato, dues expressions vinculades a la gastronomia, que a hores d'ara defineixen a un inefable President de la Generalitat. Heus ací un exemple de la vergonya aliena que ens provoca el personatge:

Enfront de la improvisació i el desgavell, volem desatacar una iniciativa cívica, plural i amb vocació constructiva: València Vibrant. Potser des del debat i la reflexió, amb propostes concretes, es podrà superar el fètid clientelisme que ha paralitzat de manera excessiva la societat valenciana, més enllà del recurs al victimisme. Ens permetem citar a Eugeni Alemany referint-se a València: Després dels "grandes eventos", esta ciutat no solament necessita que l'analitzen, sinó que la psicoanalitzen. El que necessita un valencià és autoestima.

Llegiu més

Morasio

Flickr és un portal on es publiquen fotos i vídeos. I des de ja fa un temps, venim admirant les aportacions de Morasio, que ara presentem, com a reconeixement a la seua originalitat i creativitat. Més enllà de la qualitat del material gràfic -que no som capaços de ponderar per la nostra ignorància en la matèria-, volem ressaltar els texts que il·lustren les imatges.

No sabem si primer és la imatge, que provoca la història, o és la portentosa imaginació literària de Morasio la que indueix el treball fotogràfic. En qualsevol cas, ens permetem difondre i recomanar-vos des d'ací, les aportacions de Morasio en Flickr. Vos avancem uns quants enllaços de la galeria de personatges de l'autor:

La prima Romina

Foto i text: Morasio

(...) Pues como ven Rominita ha decidido vestirse de fallera, y no crean que es para desfilar en la ofrenda floral a la Virgen o en los pasacalles josefinos, lo cual podría considerarse normal. No, no, la moza ha asumido tan complicada vestimenta, peineta y aderezos incluidos, como ropa de diario, a modo de estandarte de su particular cruzada contra la moderna homogeneización cultural. La invitaron a una conferencia antiglobalización y ya está, ahí la tenemos en la vanguardia del movimiento. Para mi prima el acabose de la rebeldía contra la pérdida de identidad colectiva de los pueblos consiste en enfundarse el atuendo regional no como elemento folklórico para fiestas y celebraciones tradicionales, sino como vestimenta habitual. Así que ahora se viste de esta guisa lo mismo para ir a la gestoría en la que trabaja que para acudir a la revisión ginecológica. A todo esto, en coherencia con la exacerbación de su espíritu levantino, ha decidido de buenas a primeras que su organismo sólo tolera la paella, las naranjas y la horchata de chufa y se niega en redondo a ingerir cualquier otro alimento. Mis pobres tíos ya no saben que hacer con la niña –ya no tan niña por cierto–, ni yo tampoco: me resisto a vestirme de saragüell, pero coño ¿qué puedo hacer si la amo? 

Y además, no me digan que no está guapa con ese vestido.

Llegiu més

teatre al Cabanyal

Llegiu més

http://www.calatravatelaclava.com/

Llegiu més

Jaume Sisa, d'actualitat

Llegiu més

De categoria

Llegiu més

Llegiu més

Lecciones de economía.

      QUÉ ES UN INVERSOR

Llegiu més