La paella de fetge de bou és un aliment bàsic la qual cosa, de moment, la salva de deconstruccions, esferificacions, ús de gasos congelants i polles en vinagre.
Els Ferransadriá, Juansmariarzak i companyia no en saben res d'ella ni falta que ens fa. No forma part de la gran cuina ni tan sols de la petita, és però un menjar reverenciat perquè sols els està donat als iniciats coneixer-lo i apreciar-lo; ara bé, es tracta d'un plat que pel seu altíssim contingut calòric i riquesa en colesterols, s'ha de consumir en hivern (es pot consumir en plé estiu però el risc de patir accidents cardiovasculars es multiplica per 7,3 segons el darrer estudi de l'OMS)
El problema que ens hem de plantejar és el següent: Com és possible compatibilitzar hivern amb paella de fetge de bou? Sembla una pregunta estòlida però té molt de fonament; els hiverns acuals ja no tenen la crudesa necessària per tal d'enfrontar-los amb menjars tan contundents. Pensem que la creació dels menjars va íntimament aparellada a les condicions climàtiques: "gazpacho andaluz"=calor extrema, "fabada asturiana"=fred contundent i pluja, "paella de fetge de bou"=fred i humitat intensa...
L'hivern mediterrani ha esdevingut irregular, el règim de pluges està desplaçant-se de la seua ubicació tradicional i també la corba de temperatures. Heus ací una pregunta inquietant: Si no fóra per diputacions com la LAICA GERMANDAT DEL FETGE DE BOU, seria possible mantindre viu un plat riquíssim com la paella de fetge de bou? La resposta és prou clara si atemem als darrers informes del vaixell "Hespérides" d'investigació polar: tant com minva l'hivern, minva també la necessitat calòrica de les persones i per tant la vigència d'aliments com la paella de fetge de bou. Podrem salvar-la?
No et preguntes "què pot fer la paella de fetge de bou pel meu colesterol o pel meu àcid úric", pregunta't, més bé, "què puc fer jo per ella".
0 comentaris :
Publica un comentari a l'entrada