Crònica oficial de la Paella del mateix nom.

El fetge de bou compleix 25 anys

La Serenissima

La Serenissima
Diputació General del Fetge de Bou

In Memoriam: Forges

In Memoriam: Forges

In Memoriam: Pau Donés

In Memoriam: Pau Donés

Samarreta commemorativa

Samarreta commemorativa

El Teatro Chino

El Teatro Chino

diumenge, 10 de novembre del 2013

Publicat per La Comissió en , , | diumenge, de novembre 10, 2013 No hi ha comentaris
Publicació de l'Ateneu mercantil de València
El discurs pronunciat durant l’acte de proclamació de la fallera major del 1958 per Martí Domínguez Barberà, llavors director del diari Las Provincias, ens ve a la memòria, ara que s’ha anunciat la decisió política de tancar la Radio i la Televisió Valencianes.

Martí Domínguez, en el seu parlament titulat Cuando enmudecen los hombres... ¡hablan las piedras!, va posar de relleu la inveterada actitud col·lectiva de silenci, perfilada com un "meninfotisme" que es complau en tota una serie de tòpics. I potser això ha passsat amb RTVV: s’ha rebordonit, tal i com encertadament explica J. V. Aleixandre al seu article Elegisteis mal, compañeros.

Quan amb aparença de legalitat s’aconseguix un objectiu no previst per les normes, el resultat és un frau, una adulteració i una degeneració de la finalitat original. I la conseqüència prevista per als casos de frau, és la nul·litat de les actuacions. Per això la sentència de l’ERO de la Radio i Televisió Valencianes obliga a readmetre als treballadors i treballadores que varen ser acomiadats.  És com cuinar una paella, i que es passe l'arròs. El resultat és un emplastre.



La paella de RTVV ha estat un emplastre
Quan l’arròs es passa, la indignació dels comensals que han de pagar la factura del restaurant és previsible. I la conseqüència de la indignació hauria de ser la responsabilitat del cuiner… i de qui l’ha nomenat.

Per a cuinar un ERO de la magnitud del de RTVV, calia complir tot un seguit de requisits formals sense els quals, la paella no seria satisfactòria. I la sentència ho deixa ben clar:

En primer lloc, mai es va concretar el llistat d’afectats, allò que podríem dir el nombre de comensals que anaven a “menjar-se” l’ERO:

RTVV no suministró con la comunicación inicial la relación nominativa de los trabajadores afectados. Tampoco la aportó, una vez ya iniciado el proceso judicial, tras ser requerida por la Secretaria Judicial de éste TSJ para que se justificara por parte de la demandada la notificación a los trabajadores que pudieran resultar afectados.

Si difícilment cap cuiner pot encertar la paella quan no sap quants comensals hi ha, menys encara quan ni tant sols té clar si la paella és de carn o de peix:

La fijación y contenido de aquellos criterios en la fase de inicio del proceso negociador resultaban ser ambiguos, subjetivos y genéricos, arrojando poca luz para poder negociar y una patente dificultad para llegar a definir cuales serían en la práctica los criterios de selección a aplicar a la plantilla, e impidiéndose así, con un mínimo de seguridad, llegar a delimitar o a acotar los criterios de elección del personal sobre el que se tenía proyectado implantar la medida de resolución contractual que afectaba a más del 70 % de la plantilla existente.

La desorientació i la improvisació provoquen la manca de criteri, ja que no es dispensava el mateix tracte a tots els "comensals":

Respecto a la distinta baremación decidida y utilizada no encontramos justificación ni explicación razonable.

I com a resultat de tot això, l’emplastre:

Una vez confeccionados los listados del personal afectado por el ERE en base a aquellos criterios diferenciados, se produjeron también alteraciones en dichos criterios, que vinieron generados no por la existencia de errores –lógicos y explicables ante el voluminoso número de afectados- en la aplicación de los puntos de selección establecidos, sino por la inclusión de criterios distintos a los aprobados en la decisión final del ERE.

Quan es passa l'arròs, algú hauria de donar la cara
El resultat no podia ser diferent al d'una paella que ningú es podia menjar:

Todo lo cual determina que apreciemos irregularidades importantes en el transcurso de la medida adoptada que vulnerarían el principio de igualdad previsto en el art. 14 de la CE y que debe dar lugar a la nulidad.



I ara, que tocava explicar les raons per les quals l’arròs s’ha passat, ens assabentem que el restaurant plega, i que tots: cuiner, cambrers i comensals, van per l’aire. Perquè no hi ha responsables?

Martí Domínguez durant el seu discurs
Com Martí Domínguez va dir aquell 16 de març de 1958: Cuando un pueblo, como un individuo, llega a un momento cumbre de su existencia, a un momento decisivo, necesita dar un frenazo en seco y ajustarse las cuentas estrechamente consigo mismo. Necesita hacer un balance sincero. Necesita —¿por qué no emplear el término?— someterse a un detenido y valiente examen de conciencia. Y en este examen de conciencia valenciano que yo quisiera que hiciesen todos juntos, ¿qué palabra o concepto nos podría servir para sintetizar la situación de Valencia antes de la riada, dentro de nuestra propia casa y fuera de ella?

Mirad: si este discurso hubiera de llevar algún títu­lo yo le pondría éste, inspirado en una famosa frase evangélica: “Cuando enmudecen los hombres hablan las piedras”.


Per a escorcollaires

Xarxes socials