17 de gener de 2014: XXII Edició (Medul·lar 2) ~ El fetge de bou

Imatge de la convocatòria 2014

Vint-i-dues edicions de la paella de fetge de bou celebrades en l’Hostal Estela de Tavernes Blanques són, ben segur, suficients per a incórrer en reiteracions quan es tracta de fer la crònica de la convocatòria de 2014.

Els comentaris dels comensals sobre la dolçor de la ceba, sobre la quantitat de lleterola oferida o sobre la proporció de vísceres que presenta la paella són, a hores d’ara, un clàssic en les cròniques, juntament amb el volum de brou, la temperatura d’ingesta o la implacable gana dels confrares, que impedeix qualsevol sobra en acabar l’àpat.

Si hem de destacar alguna cosa en la convocatòria 2014, és la pròpia mecànica de l’acte, producte d’una incontestable trajectòria pròpia del mateix Ivan Pàvlov.

La carta que rep cada confrare és de presentació sòbria, sense cap element superflu o ornamental que puga comprometre la reputació de ningú durant el quotidià acte d’obrir la bústia. Tres lletres, majúscules i en color negre sobre l'immaculat blanc del sobre, acrediten el remetent: EFB.

Coronació d'una Miss amb el fong atòmic

Però en lloc de l’habitual epístola, on es concretava dia, hora, lloc i nom del confrare convocat, en 2014 la informació quedava minimitzada en benefici d’una imatge tan innovadora com significativa: la senyoreta Lee A. Merlin, corista de professió, posant l’any 1957 per a celebrar una detonació en el que llavors s’anomenava el “lloc de proves” en Nevada, als Estats Units d’Amèrica.

En aquells temps els perills de les radiacions atòmiques no eren coneguts per l’opinió pública dels EUA, i les explosions de les proves nuclears es feien servir com a reclam turístic a la ciutat de Las Vegas. Així és com la nostra corista esdevingué un símbol: ella irradiava bellesa en lloc de mortíferes partícules atòmiques, i mereixia doncs ser “Miss Atomic Bomb”, lluint un banyador amb la forma del fong produit per una explosió atòmica. Poderós recordatori de l’estreta vinculació entre l’atractiu sexual i l’energia atòmica durant la guerra freda, que potser s’inspira en la pose de Marilyn Monroe amb els braços estesos cap al cel, i que ara, ha estat recuperat per a la convocatòria medul·lar de l’any 2014.

Assistents a l'edició medul·lar 2014

L’exactitud exhibida pels confrares a l’hora de personar-se puntuals, de seguir el ritual pas a pas, sense qüestionar ni demanar cap explicació d’allò que naturalment anava esdevinguent, al ritme que el personal de l’Estela marcava imperturbable, és la mostra més evident de que només convocant el dia de la “medul·lar”, poques dades més són necessàries per garantir l’èxit de cada edició.

Potser, com ja ens hem cansat de repetir, han deixat de ser presents les maduixes a l’hora de les postres, i fins i tot en matèria enològica s’han assolit els màxims de qualitat exigibles al local, però per contra, la sola imatge d’una corista de l’any 1957, esdevinguda una icona de l’energia atòmica, ha estat suficient per reunir als confrares àvids de tastar, novament, la paella de fetge de bou de Ca’l Xato.

Disciplina màxima a l’hora d’escometre la degustació “a la valenciana”, sense traspassar la imaginària línia que separa la ració del confrare veí, rapidesa implacable en la ingesta, i una interacció a l’hora de ponderar el resultat gastronòmic que trascendeix l’àmbit de l’estímul sensorial, fins a elevar la paella de fetge de bou de cada convocatòria medul·lar a símbol. Algú afirma que la paella està més bona que mai, altre comenta que la de l’any passat tenia més brou, la rèplica és per a qui confessa no recordar quin gust tenien les paelles d’anys anteriors, i així, bevent Les Alcusses (Celler del Roure), queda en el referent comú dels confrares el record efímer de “la millor paella de fetge de bou”. Fins a la propera edició. Amen.

Com sempre, adjuntem l’indefugible reportatge fotogràfic de la XXII edició, amb les imatges facilitades per Ramon Nonato, Excel·lentíssim Camarleng de la Confraria..