III Edició acadèmica de la Paella de Fetge de Bou

Ca Pepico amb la imatge dels lluitadors mexicans

El divendres 21 de febrer de 2014 l'entrada al restaurant Ca Pepico exhibia en  la porta una imatge infreqüent, potser descontextualitzadora, que de segur va despertar certa curiositat als clients d'aquell dia. S'havia convocat la tercera edició culta de la Paella de Fetge de Bou i l'amic Pepe Ferrer  es va bolcar en l'organització d'un àpat que ja es consolida com a cita gastronòmica per a gaudir, sense artificis ni impostures, d'un bon menjar i de magnífics vins.

Santo, Mil Máscaras i Dr. Wagner a la porta de Ca Pepico

Prospecte de Ca Pepico

Agraïm ben sincerament la complicitat de Ca Pepico cap a un àpat sense més pretensió que la de menjar-se una bona paella de fetge de bou, plat de cuina tradicional que convida a la germanor, i de tastar bons vins de la mà d'un gran coneixedor de l'enologia, com és Pepe Ferrer. Res més que això (que ja és prou). Deixem doncs, que altres personalitats assumisquen l'alta responsabilitat de divulgar l'altra cuina: la dels foodies, definits per Mikel López Iturriaga com esas personas siempre preocupadas por comer lo mejor, por decir que han probado las cosas más extrañas, por conocer los restaurantes más enrollados y por saber qué mola y qué no en el mundo de la gastronomía. Algunos cocinan bien; otros no saben ni quitarle la tapa a un yogur. Pero lo que los distingue del resto de la humanidad no son sus habilidades culinarias, sino su hiperactividad en blogs, instagrams, twitters, pinterests y cualquier plataforma que permita difundir fotos de ensaladas superfrescas, hamburguesas lujuriosas y postrecitos cuquis.

La paella de fetge de bou en procés d'elaboració

Així doncs, amb la complicitat de Ca Pepico que fins i tot ens va mostrar l'elaboració de la paella de fetge de bou a la cuina del seu restaurant, el cerimonial previst s'encetà amb pa amb tomata, all i oli i oli verge, seguit de tomata trinxada amb ventresca de tonyina. Els comensals celebraven la singular acollida, amb un prospecte molt garrit que informava del menú i incorporava la imatge dels lluitadors mexicans el Santo, Mil Máscaras i Dr. Wagner, escollida per a la convocatòria 2014 per raons encara desconegudes.

La imatge, en rigorós blanc i negre mostra a El Santo (23-09-1917 a 5-2-1984), nom artístic de Rodolfo Guzmán Huerta, un lluitador professional i actor mexicà. Cal dir que El Santo mai va perdre la seua màscara argentada en combat, fins i tot es va crear el mite que mai es llevava la seua màscara. Es va retirar l'any 1982 després d'haver-se consolidat com un personatge bo (Santo, el enmascarado de plata) i d'haver triomfat al cinema amb pel·lícules com ara “Santo contra las momias de Guanajuato”, pel·licula surrealista que podeu visionar a Youtube: 

L’acompanyen Manuel González Rivera (13-04-1936 a 12-09-2004), un altre lluitador mexicà, que feia servir el sobrenom de “Dr. Wagner” i Aaron Rodríguez (15-07-1942), més conegut pel seu sobrenom “Mil Máscaras”, que encara a hores d’ara és un dels lluitadors més emblemàtics i veterans de la lluita lliure professional, només superat per Hulk Hogan.

Les mandonguilles d'abadejo

El menú va continuar amb dos clàssics de Ca Pepico: calamar saltejat i mandonguilles d'abadejo. Producte de qualitat, bons punts de cocció i una presentació acurada són condicions necessàries per encertar estos plats. Igual com la sang amb ceba, plat que esperem tastar en pròximes edicions. 

Lluny del màrqueting relacional i de les pretensioses sinergies de nouvinguts que encara li diuen “caldo” al vi, la proposta de Ca Pepico és, com ha escrit Emili Piera, una cuina sense petulància. Per contra, la lluita lliure mexicana que il·lustrava la convocatòria 2014 és una mescla d'esport i seqüències teatrals que ha esdevingut a Mèxic l'esport-espectacle més popular, només per sota del futbol. Està caracteritzada pels seus estils de submissions ràpides i acrobàcies elevades, així com perillosos salts fora del ring, encara que gran part d'estos moviments han estat adoptats fora de Mèxic.

Com de vegades passa en la cuina, molts lluitadors són emmascarats, és a dir, utilitzen una màscara per ocultar la seva identitat veritable i crear una imatge que els done una personalitat especial, ja que les màscares, tradicionals en la cultura mexicana, alimenten la creença en una suposada batalla entre el be i el mal, entre els lluitadors bons i els dolents, la qual cosa va disparar la popularitat i acceptació de la lluita lliure mexicana...

Fetge de bou fregit amb alls

L'aperitiu va finalitzar amb fetge de bou fregit amb alls, plat que ens va evocar la lleterola, i que va desconcertar a més d'un comensal. El pa i l'oli de qualitat van ser l'acompanyament indefugible. 

I després, la paella de fetge de bou,

Detall de la paella 2014

ingerida amb una rapidesa quasi metòdica per uns confrares dispersos en converses variades, però ben atents al plat. Les repeticions es varen succeir, com a prova d'acceptació.

Els debats i comparacions amb edicions anteriors són ja un clàssic, encara que nosaltres fem nostra la tesi que afirma la impossibilitat de que la memòria gastrònica dels comensals siga capaç de recordar, d'any en any, totes i cadascuna de les sensacions, necessàriament subjectives, que les successives paelles generen. Per això deixem per als comentaris dels lectors qualsevol consideració sobre este apartat.

La paella de fetge de bou de Ca Pepico' 2014

Quant al vi, vàrem acompanyar la paella de fetge de bou amb “4 llunes”, de Fontanars dels Alforins, elaborat amb garnatxa tintorera. Encertat, com sempre, i més quan el servici del vi s'acompanya de les sàvies explicacions de Pepe Ferrer. I ens apuntem per a una propera edició la possibilitat de tastar el magnum de “Sentada sobre la bestia”, del celler de Pilar Esteve Fil·loxera & Cia.

Les postres, el cafè i el reglamentari berenjeno (fem nostra també la denominació de perol per referir-se al gin-tònic) indicaren la fi de la tercera edició. Fins a l'any que ve.

Ja en el capítol de funcionament i disciplina interna de l'Acadèmia, novament es va va valorar la possibilitat de celebrar un mig any, i es va decretar, per a pròximes convocatòries, l'expulsió dels comensals que malgrat haver confirmat la seua assistència, van fer figa sense cap justificació.

Assistents a l'edició acadèmica 2014 amb el berenjeno (perol)

L'Acadèmia el 21 de febrer de 2014, després de l'àpat.