Ja fa uns quants anys que pel mes de febrer, aprofitant els suposats rigors d'un hivern que cada vegada ho és menys, un grapat d'amics, coneguts i convidats nouvinguts ens aplegàvem amb l'essencial fi de degustar una paella de fetge de bou a Tavernes Blanques.
Amb un senzill però implacable ritual, any rere any l'Hostal Estela desplegava tot el seu vast coneixement culinari per tal d'oferir una amanida d'escarola amb olives. A continuació, lleterola fregida amb creïlles, on l'opció de mullar l'oli sobrant amb pa és inexcusable. I sense cap altre prolegomen: la paella de fetge de bou, que arribava al centre de la taula després de la corresponent exhibició als comensals per part de dos cambrers. Espectacular.
La segona part de l'àpat s'iniciava amb taronja, de vegades guarnida amb maduixes. Es tractava de facilitar la digestió de la paella per tal de garantir un òptim final a base de llesques amb ou (torrijas), mistela i cafè.
Ací trobareu detalls, anècdotes i històries relacionades amb la paella de fetge de bou, com a testimoni de la compartida voluntat de fer perdurar un plat tan ancestral i tan propi de Tavernes Blanques i els seus voltants, encara que l'Estela haja deixat de ser, malauradament, el lloc on tants bons moments hem viscut.
0 comentaris :
Publica un comentari a l'entrada