 |
| Ruben presentant la seua paella |
L'edició XXIII de la paella de fetge de bou (tercera medul·lar) venia
envoltada de la justificada expectació per part dels diputats, davant el canvi
de cuiner.
El repte era gran, ja que la reiterada i arcana recepta que ha marcat
impertorbablement totes les edicions de les que hem pogut donar compte, havia
de ser rellevada de manera subtil, amb respecte per la continuïtat, però sense
temor ni vergonyes. I ara ho podem dir: la paella de fetge de bou de l'Estela
és mereixedora del crèdit de la nostra confraria.
Es podrà debatre, com és normal, sobre tots i cadascun dels aspectes de la
paella de Rubén, però el resultat de la ingesta confirma l'adequació al cànon:
arròs ben cuit, punt encertat de sabor, brou suficient i justa proporció de
vísceres. Direm, però, que l'escarola podria haver tingut més presència, o que
el reglamentari ordre de presentació dels preliminars es va vore lleugerament
alterat, ja que sempre hem tastat primer la amanida de ceba, i després la
lleterola.
Però ja fa anys que diverses circumstàncies venen alterant el
protocol, la qual cosa ens fa sotmetre l'ortodòxia gastrònica al pragmatisme de
la ingesta de la paella de fetge de bou, objecte singular, i gairebé únic, de
la convocatòria medul·lar. I és que, al remat, cal dir que a l'Estela no anem
ni pel vi, ni per la decoració del local ni per la vaixella. Poca broma: això
és la paella de fetge de bou.
 |
| La paella 2015 a punt |
Pot ser per tot el que hem explicat, la censura més rellevant i unànime la
va concitar l'aparició inopinada d'una discutible versió de l'arròs amb fesols
i naps, que tractava d'aplacar la gana consubstancial dels meritoris confrares.
I és que, després de mesos d'abstinència, no és estrany considerar justament
escassa la ració de paella de fetge de bou ingerida, de manera que cap arròs
amb fesols i naps pot distreure el desig de més lleterola i de més paella de
fetge de bou.
 |
| Les llesques |
 |
| Cutrity'2015 |
A les postres, les llesques completaren correctament l'àpat, i amb el
reglamentari berenjeno va concloure una edició, la XXIII, en la que es va
presentar una nova edició de Cutrity, la revista de la contracultura.
En l'apartat social direm que novament la mecànica implacable de la
convocatòria postal va demostrar com la disciplina medul·lar s'imposa enfront
de qualsevol altre argument. Només una data i un lloc: el 16 de gener de 2015 a
l'hostal Estela, era tota la informació que qualsevol diputat medul·lar
necessitava per renovar el seu credo anual.
La convocatòria de 2015 presentava el Ford Gyron, un prototip futurista de
clara inspiració aeronàutica ideat pel dissenyador Alex Tremulis (1914-1991), que
havia iniciat la seua carrera a la força aèria nord-americana.
El Ford Gyron va ser presentat l'any 1961, i el seu nom respon al fet que
es tractava d'un cotxe giroscòpic que s'auto-estabilitzaria mitjançant un
sistema giroscòpic hidràulic. Per això es desplaçaria amb dues rodes en línia,
com una motocicleta, mentre que si circulava a molt baixa velocitat, o si el
cotxe estava detingut, apareixien dues rodes posteriors que evitaven que no es
bolcara. Estes rodes s'ocultaven en la carrosseria quan el cotxe circulava.
El Ford Gyron mesurava 5,31 metres de llarg per 2,18 metres d'ample, amb
forma de delta, més estret en la part davantera que en la part posterior, per a
reduir superfície frontal, i ser molt aerodinàmic i més eficient. Tenia dues
places en paral·lel, una cabina de tipus carlinga, coberta per cristall i que
s'obria cap amunt per a accedir a l'interior. Els seients estaven modelats en
fibra de vidre i resina plàstica i es realitzaven d'una sola peça. No tenia
volant, sinó un dial de disc i botons, en una consola entre els dos seients.
Amb el dial es dirigia el cotxe, s'accelerava o frenava, i amb els botons
s'inseria la marxa arrere, i es controlaven altres funcions.
 |
| Fallera Major de 1961 |
De la senyoreta que atén les explicacions del venedor res sabem, tot i que
podríem descartar que es tracte de María Victoria Lamo de Espinosa y Michel de
Champourcin, Fallera Major de València d'aquell any 1961.
I com a novetat, mostra clamorosa del nivell i exigència que cada convocatòria representa al si de la confraria, donem compte d'un recull d'opinions clares i breus, que hem anomenat
El frenopàtic
A continuació, els testimonis gràfics de l'acte.
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
1 comentaris :
La paella de fetge de bou que ofereix Cal Xato és possiblement la millor versió d'aquest plat que es pot menjar around the world
Publica un comentari a l'entrada