La trajectòria d'Angel Solaz, cuiner de Nostre Bar en Alboraia, mereixia una edició exploratòria com la que
es va celebrar el passat 14 d'octubre, amb l'assistència de huit excel·lents
diputats que foren generosament obsequiats pel Senyor Secretari Perpetu amb un
exemplar del Calendario Zaragozano per a l’any 2017 (quan es compliran les
primeres 25 edicions de la paella de fetge de bou de la Diputació Medul·lar) i
amb la degustació d'un formatge casolà elaborat a partir de dos litres de llet
de vaca.
Als magnífics obsequis del Senyor Secretari Perpetu cal afegir la distribució,
a càrrec del Senyor Camarlenc, de les originals samarretes commemoratives que
immediatament es van disposar a lluir tots els comensals.
El guió i el preu de l'àpat exploratori havia estat convenientment acordat
a iniciativa del Senyor Ecònom mitjançant un esmorzar previ on s'establiren
aspectes rellevants de l'esdeveniment, com ara la presència entre els entrants de fregit
de tanda, per tal de sucar pa, el vi que acompanyaria al menjar i a les postres, crema d'orxata.
L'atenció del personal de Nostre Bar va ser cordial, propera i eficaç, de
manera que s'encetà el protocol amb els ingredients suficients per a assolir
l'èxit, al ras per a aprofitar el bon oratge i en una taula ben parada, de
manera que qualsevol comensal tenia accés directe i còmode a la pitança.
El pa torrat i els calamars a la planxa, acabats de fer i tendres,
encetaren l'esdeveniment. Tot seguit el fregit de tanda del qual direm que,
sense ser la lleterola amb alls tendres que cada vegada esdevé més i més
cobejada entre els diputats, va gaudir de molt bona acollida: fetge, budells i
lleu amb sabor potent i guarnit amb creïlles.
El tercer entrant previst era una tomata de qualitat amb anxoves i bon oli,
però l'arribada simultània a taula de la paella de fetge de bou potser va
eclipsar la ponderada valoració del producte. Els assistents esperaven amb sana
ànsia la paella, que va quedar ubicada al centre de la taula i a disposició
equidistant de tothom. I com cremava!!
Sabor, equilibri en els ingredients i honestedat en les quantitats. Bon
punt de cocció de l'arròs, i mancança de brou. Eixe fou el comentari més
sovintejat, sense desmerèixer el resultat global, que fou apreciat i valorat de
manera unànime.
Un àpat exploratori implica aventura, risc i aventura. Però com hem dit, la
trajectòria i estima que Àngel Solaz té per la paella de fetge de bou va fer
planer el camí: la seua és una paella de fetge de bou ajustada al cànon de la
confraria, i si sumem la resta de factors gastrònics que els assistents
ponderaren, cal dir de l'experiència fou satisfactòria i recomanable. Per a
tornar, diríem.
Pel que fa al vi, s'havia acordat apostar pels de la casa, potser una
garnatxa i si no agradava, un Rioja. Una vegada corregit el factor de la
temperatura, l'opció servida per Nostre Bar fou acceptada pels comensals.
Dominio de Eguren artesano cosechero és un vi jove negre de taula de collita, procedent del celler "Domini d'Eguren" del grup "Sierra Cantàbria". El celler va ser fundat per la quarta generació de la família Eguren, i va ser concebut com un projecte per a elaborar bons vins i oferir-li'ls al consumidor al millor preu. El celler es troba en la localitat alabesa de Páganos i es proveeix d'un total de quinze vinyers repartits en els dominis de Vins de la Terra i Vins de Taula.
No era garnatxa, era tempranillo, però hem de dir que va resultar equilibrat i saborós. I pel preu que marca en botiga, ens sembla òptim com a vi de diari. La nota de tast que hem llegit en Internet el descriu de color roig robí amb reflexos violeta, net i molt brillant. D'aroma afruitat a gerd i fruits rojos, que són molt característics de la varietat i amb lleugeres notes de vainilla i espècia. En boca és de cos mitjà, amb un bon equilibri entre tanins i acidesa, suau, i al post-gust apareixen amb força les notes de gerd, vainilla i xicotetes notes de fusta.
A hores d'ara s'anomena cosechero (colliter) al vi produït a la manera tradicional en La Rioja, tal i com es vinificava abans que, per causa de la fil·loxera, es passara de la maceració carbònica al mètode d'elaboració i criança propi de la tècnica francesa.
El cosechero s'elabora a partir d'una semi-maceració carbònica, ja que el raïm s'introdueix en la premsa amb les raspes. i això fa que tinguen un pH alt. Les baies trencades inicien una fermentació alcohòlica normal, no carbònica. Així, l'àcid màlic es transforma en alcohol per un procés enzimàtic del propi raïm en anaerobiosi, fins que el gra rebenta pel carbònic que es genera o pel pes que suporta o pel trepitjat, continuant una fermentació alcohòlica normal. De vegades presenten cert gust a mantega, derivat de la fermentació malolàctica.
De les postres no va ser possible valorar tot el potencial de la crema d'orxata, ja que estava massa gelada. El meló d'Alger correcte. El meló de tot l'any massa madur per a alguns.
Sí que destacarem el cremaet de rom a l'hora dels cafès i la germanor que va imperar durant l'acte. Heus ací a gairebé tots els assistents.
I acabem amb un vídeo d'Angel cuinant una paella de fetge de bou. Tornarem.
 |
| Tres borrachuzos alemanes también disfrutaron de una paella de fetge de bou |
2 comentaris :
He preferido dejar pasar unos días antes de mostrar mi humilde comentario respecto de la Explorer 2, por realizarlo desde la lejanía temporal ya que la inmediatez probablemente me habría forzado a una opinión menos racional.
Porque emotiva resultó la comida. El Nostre Bar, dirigido por Ángel y esposa, bien podría convertirse en una clínica para curar la baja estima y la depresión, reconciliándonos con el género humano; en estos tiempos de emprendeduría un local como el que nos ocupa, en el que se cuide el estómago a la vez que la psique, resultaría rompedor.
Pero no caminemos por los suburbios de la opinión y vayamos al grano, en este caso del arroz. En su conjunto la comida merece un ocho sobre diez, o lo que es lo mismo, un cuatro sobre cinco, que es la escala sobre la que se puntuó. La atención, los entrantes, el vino (que sin merecer un 100 en la guía Peñín, sí se mostró como un digno compañero de la paella), el postre y el "cremaet" se pusieron de acuerdo para subir la nota, mientras que el resultado del plato principal y motivo de la reunión, quizás lo bajó ese punto que impidió un pleno al cinco.
Coincido con mis compañeros en las opiniones vertidas, aunque como todos sabemos, la cocina no es una ciencia exacta y lo que hoy se muestra regular, mañana puede resultar un bocatta di cardinale sin saber muy bien por qué.
Un aspecto que me gusta recalcar es el del garbanzo. En su punto de cocción y sin ser de conserva. Bravo por Ángel.
En resumen, mi humilde parecer es que repetiría el acto para dar una segunda oportunidad al Nostre Bar, aunque no sabría muy bien dónde ubicarlo en la liturgia, si en otra Explorer, o una Explorer bis (me inclino por ésta).
Y finalizo lanzando una cuestión que me corroe desde hace un tiempo y que esta Explorer 2 agudiza: ¿Qué ocurrirá si un día hallamos una paella de fetge de bou qu emejore a la del templo Estela?
Mi comentario sera breve de verdad. Lo pasamos chupi y comimos muy bien. La gran sorpresa el vino, que maridó (menuda palabreja) muy bien con las viandas.
Hay que felicitar a Ángel y a Tere por tan buen trato recibido y de seguro que volveremos.
Publica un comentari a l'entrada