Flowers To Mary: 19 de maig de 2017

Sembla ser que l'ofrena de flors a la Mare de Déu en el mes de maig seria un intent de cristianitzar la remota tradició pagana de les festes en honor de la Flora Mater, deessa de la vegetació i de la feminitat. Així, diu la Wikipèdia que els Floràlia o Jocs Florals foren una festivitat de l'antiga Roma en honor de Flora, la deessa de les flors i la vegetació. Durava cinc dies, del 28 d'abril al 2 de maig, i s'hauria instituït l'any 238 abans de Crist per encàrrec dels llibres sibil·lins. En el nostre cas, l'ofrena es va celebrar el 19 de maig de 2017 a la Sidreria El Molinón de València.

Assistents a l'ofrena del Flowers To Mary 2017

Les festes paganes consistien en cants i danses de joves, que portaven rams florits. De vegades s'escollia una jove com a "reina de la primavera", o "esposa de maig" a la qual els poetes, artistes i músics expressaven en homenatges cortesos l'amor a la dona estimada. Aquestes celebracions varen intentar ser corregides i sublimades pels cristians, que varen dedicar el mes de maig a la Mare de Déu. Es tractava de superar abusos i cristianitzar les esmentades celebracions paganes, unint la naturalesa i la devoció a la Mare de Déu com a substituta de la deessa pagana.

A hores d'ara són moltes les esglésies cristianes que tenen un mes dedicat a María. Així, el ritu bizantí té el mes d'agost, centrat en la solemnitat de la Dormició de Maria (l'assumpció), mentre que els coptes celebren a María entorn del Nadal. Però com que la Confraria del Fetge de Bou té declarat el mes d'agost com a inhàbil a efectes gastronòmics, i durant el Nadal ja se celebra el Amazing Christmas Brunch, es va escollir seguir la tradició occidental que considera el mes de maig com a mes de María, tot i que sense una referència litúrgica, malgrat la forta memòria d'aquella cançoneta que encara hui ressona en moltes memòries:

Venid y vamos todos con flores a porfía,

con flores a María, que Madre nuestra es

con flores a María, que Madre nuestra es.

De nuevo aquí nos tienes, purísima doncella,

más que la luna, bella, postrados a tus pies.

Venimos a ofrecerte las flores de este suelo,

con cuánto amor y anhelo, Señora, tú lo ves.

Por ellas te rogamos, si cándidas te placen,

las que en la gloria nacen, en cambio, tú nos des.

Direm, d'acord amb Justo Fernández López, que la locució adverbial “a porfía” significa “anem a portar tots flors a María, a vore qui en porta més” o “que cadascun porte totes les que puga”. Tindria, en definitiva, el sentit d'emular o competir. I de fet, la Sidreria El Molinón, va permetre una ofrena gastronòmica on els reputadíssims comensals que hi assistiren donaren compte de bon menjar, millor beure i, sobretot, d'una excel·lent germanor que hauria de fer d'esta iniciativa floral, una cita més del calendari litúrgic de la confraria. En la següent imatge consten els assistents gràcies al bon fer fotogràfic del Sr. Morasio:

Els comensals del FTM'2017 van estar a l'alçada de la convocatòria

L'ofrena es va encetar amb Sidra Trabanco, la de la casa. Es tracta d'una empresa familiar que des de 1925, elabora sidra. Don Emilio Trabanco Trabanco va decidir iniciar un negoci basat en la seua experiència i trenta-vuit anys després els seus fills Antonio i Alícia el van succeïr. A les tècniques tradicionals d'elaboració de sidra, s'han afegit gradualment les innovacions que arriben al mercat, i a hores d'ara, el fill d'Alicia, Samuel Menéndez Trabanco, regenta el negoci.

Un tast de formatge cabrales amb pa de bona qualitat encetava l’àpat, on la ració individual de fabada asturiana va ser un dels èxits per a la generalitat dels comensals. Per a remullar-la, es va optar pel vi Parotet Vermell, elaborat per Pablo Calatayud (Celler del Roure) en Moixent (La Costera), amb les varietats autòctones Monastrell, Garnatxa tintorera i Mandó. Igual que el seu germà major (Parotet), Parotet Vermell es cria entre quatre i sis mesos en tines de fang enterrades en galeries subterrànies. Quant a l'olfacte, presenta una vessant molt fruitera i fresca i una altra d'aromes d'herbes i muntanya baixa. La seua nota de tast assenyala sabor potent a fruita fresca molt més roja que negra.

La fabada, excel.lent

La carn, correcta només.

A continuació hi havia carn amb creïlles i pimentons, correcta, tot i que millorable. Potser per això, superant el pressupost inicialment establert pel Sr. Ecònom, es va recórrer al cachopu, plat característic de la cuina asturiana elaborat amb dos filets de vedella grans i, enmig de tots dos, pernil i formatge, que es prepara fregit, arrebossat amb ou i pa ratllat.

Cal dir que les primeres referències sobre el cachopu asturià les arreplega el doctor Gaspar Casal en la seua magnífica obra Historia natural y médica delPrincipado de Asturias, de l'any 1762, on relata que el cachopu es va inventar per a donar eixida als filets de mala qualitat o poc frescs. Ja en en la dècada de 1940, la cuinera del restaurant Pelayo, en Oviedo, va recuperar una vella recepta del cachopu tradicional, i es va popularitzar. I quant a l'origen del nom, diu la Wikipèdia que cachopu prové de la semblança que els filets empanats tenen amb els castanys buits en algunes zones de la muntanya asturiana (del llatí caccabum, recipient), l'escorça dels quals s'usava com a recipient de gran dimensió per a guardar eines per llaurar.

Per a remullar l'ajudeta del cachopu es va escollir el vi Emilio Moro 2014, emblema del celler del mateix nom, acollit a la Denominació d'Origen de la Ribera del Duero, que conjuga la potència de la varietat Negra del País amb una criança de 12 mesos en botes de roure americà i francès. La seua nota de tast diu que presenta un clàssic color roig cirera intens, les aromes aportades per la fusta estan en perfecta harmonia i integració amb els primaris del raïm. I en boca és equilibrat i melós.

Els formatges van ser molt celebrats

Després El Molinón va presentar un variat de formatges asturians que van agradar molt als comensals. Aportem document gràfic que dona compte dels formatges tastats, tot i remarcant que a hores d'ara existeixen fins a quaranta-dos varietats de formatges d'Astúries, de les quals quatre compten amb Denominació d'Origen: el formatge de Cabrales des de 1981; el formatge de Gamoneu, en 2003; el reglament del Afuega’l Pitu des de 2008 i el formatge Casín en 2011. I a més a més hi ha la Indicació Geogràfica Protegida per al formatge Los Beyos des del 2013. L'elaboració dura mesos i molts maduren en coves de difícil accés.

I a les postres, remullades amb mistela, l'arròs amb llet i el fullat amb crema va estar a l'alçada d'un àpat correcte on les incòmodes condicions dels seients i l'horari de tancament del local no van eclipsar el bon ambient gastronòmic aportat pels assistents. Excel·lent ofrena pel mes de maig que caldrà repetir.

Les postres i el cafè van posar fi a un excel·lent dinar.