En la mitologia grega Metis és una titànide que representa la prudència elemental i és la consellera de déus i mortals. De fet, els grecs consideraven la prudència com la "mare" de qualsevol altra virtut, ja que suposa el judici previ de la situació. I potser això mateix era el que calia fer en l’edició exploratòria de 2018, després de confirmar-se que el Restaurant Estela comptava amb un nou cuiner.
L’alta estima que tenim per la paella de fetge de bou que any rere any servix el restaurant de Tavernes Blanques als integrants medul·lars de la nostra confraria mereixia, si més no, una visita exploratòria que confirmara la continuïtat de les virtuts que sempre hem lloat. Per això, per prudència, el divendres 19 d’octubre de 2018 es va celebrar al restaurant Estela la quarta edició exploratòria de la paella de fetge de bou.
Amb l’inici del curs 2018-19, es va dur a terme la distribució de la samarreta oficial, que amb un acurat disseny a càrrec del Sr. Camarlenc va tindre una excel·lent acollida.
Fins i tot es va lliurar un model infantil especialment elaborat, amb la finalitat d'anar fent escola pel que fa a la paella de fetge de bou. Que així siga...
I de manera causal, vàrem coincidir amb el cantant Pau Donés, que també es trobava dinant a l’Estela. Ens va saludar amb una normalitat que no sempre és habitual en gent coneguda. Molt sort, Pau!!
La continuïtat és la millor notícia
Els comensals varen poder comprovar que el restaurant Estela, de la ma de David, ha esdevingut un legítim dipositari de la manera que més ens agrada d’elaborar, servir i gaudir de la paella de fetge de bou: sense cap regomello. Ja saps el que vas a trobar-te, i això és prou quan es tracta de menjar una paella de fetge de bou, recepta de cuina tradicional on l’heterodòxia, decididament, no és benvinguda per part d’uns comensals que atenen a la proporció de vísceres, arròs, cigrons i endívia, al punt subtil de picant... i a la quantitat de brou amb la que la paella arriba a taula: poca broma amb això, ja que potser és una de les qüestions més rellevants a l’hora de validar el resultat final.
Poc més podrem dir, ja que el vi escollit era conegut per tothom: Mala Vida, de Bodegas Arráez. En la web Verema s’ha escrit que es tracta d’un vi sense complicacions on predominen les aromes de maduixa i gerd, així com balsàmics de regalèssia i espècies dolces. En boca és fresc, cruixent, amb bona càrrega de fruita i fàcil de beure.
A l’hora de la sobretaula, el nou cuiner va eixir a saludar, rebent la felicitació sincera dels comensals, que satisfets acordaren també la data de la cita medul·lar de l’any 2019. El gran Morasio va immortalitzar l’esdeveniment per a presentar els comensals com a autèntics prudents exploradors.
 |
| La màgia de Morasio ha permès la imatge més exploratòria de la nostra Confraria |
0 comentaris :
Publica un comentari a l'entrada