Crònica oficial de la Paella del mateix nom.

El fetge de bou compleix 25 anys

La Serenissima

La Serenissima
Diputació General del Fetge de Bou

In Memoriam: Forges

In Memoriam: Forges

In Memoriam: Pau Donés

In Memoriam: Pau Donés

Samarreta commemorativa

Samarreta commemorativa

El Teatro Chino

El Teatro Chino

divendres, 19 de gener del 2024

Publicat per La Comissió en , , | divendres, de gener 19, 2024 No hi ha comentaris

Comensals medul·lars en plenari
Si considerem com a àpats medul·lars, els celebrats en el tercer divendres de cada mes de gener, després de l’edició XXIX, celebrada el 21 de gener de 2022, ja no consta cap altra edició fins a la de 2024, per raó del canvi de titularitat de l’Estela, del qual ens varem acomiadar el 23/12/2022. Reprenem per tant les cròniques de la primigènia i més genuïna edició de la paella de fetge de bou, que celebrem el tercer divendres de cada mes de gener, al restaurant Estela. I citem expressament la seu de la nostra convocatòria més tradicional, per la sincera voluntat de permanèixer i continuar en l’icònic local del número 120 de l’Avinguda de les Corts Valencianes, a Tavernes Blanques. No voldriem perdre mai la referència, ni tampoc el referent que alli ens congrega any rere any: la paella de fetge de bou.

Tanmateix, la voluntat compartida i la vocació de servir a la nostra tradició, tenen un límit indefugible, que és el mínim respecte a l’equilibri entre la restauració i els comensals que, desde fa ja molts anys, hem postulat a l’hora d’asseure’s a taula. Per això, la qualitat dels entrants, el ritme en el servicide les diferents fases de l’àpat, la mínima dotació d’un celler que permeta donar continuïtat a l’elecció dels comensals i, lògicament, una raonable relació entre qualitat i preu, són factors que l’actual titularitat de l’Estela haura de revisar, pel bé del negoci i dels comensals que hem declarat la nostra estima al local.

No va ser la millor paella de fetge de bou que em menjat a l’Estela, però tampoc la més dolenta. Ara bé, no podem compartir la decisió d’haver oferit a les postres llesques elaborades amb pa de motlle i amb el color d’un refregit que no tenia el millor aspecte. 

Tampoc acabem de comprendre el càrrec d’un cava que la nostra confraria havia regalat, ni molt menys el preu de les racions de lleterola i amanida de ceba. I va ser la primera vegada que ens cobraren la cortesia dels licors. Amb tantes “novetats”, sembla normal que fins i tot se’ns oblidara fer la tradicional foto de família.

El que sí hem de lloar i agrair, és l'aportació contestana a les postres: uns excel·lents "Genaros" de Confiteria Agulló, a Cocentaina, que posaren un punt dolç i molt nostre, a l'àpat medul·lar. 

A continuació, compartim els reclams de la convocatòria:



 

Per a escorcollaires

Xarxes socials