![]() |
Comensals medul·lars en plenari |
Tanmateix, la voluntat compartida i la vocació de servir a la nostra tradició, tenen un límit indefugible, que és el mínim respecte a l’equilibri entre la restauració i els comensals que, desde fa ja molts anys, hem postulat a l’hora d’asseure’s a taula. Per això, la qualitat dels entrants, el ritme en el servicide les diferents fases de l’àpat, la mínima dotació d’un celler que permeta donar continuïtat a l’elecció dels comensals i, lògicament, una raonable relació entre qualitat i preu, són factors que l’actual titularitat de l’Estela haura de revisar, pel bé del negoci i dels comensals que hem declarat la nostra estima al local.
No va ser la millor paella de fetge de bou que em menjat a l’Estela, però tampoc la més dolenta. Ara bé, no podem compartir la decisió d’haver oferit a les postres llesques elaborades amb pa de motlle i amb el color d’un refregit que no tenia el millor aspecte.
Tampoc acabem de comprendre el càrrec d’un cava que la nostra confraria havia regalat, ni molt menys el preu de les racions de lleterola i amanida de ceba. I va ser la primera vegada que ens cobraren la cortesia dels licors. Amb tantes “novetats”, sembla normal que fins i tot se’ns oblidara fer la tradicional foto de família.
El que sí hem de lloar i agrair, és l'aportació contestana a les postres: uns excel·lents "Genaros" de Confiteria Agulló, a Cocentaina, que posaren un punt dolç i molt nostre, a l'àpat medul·lar.
A continuació, compartim els reclams de la convocatòria:
Publica un comentari a l'entrada