Novena Edició Explorer: 18 d’octubre de 2024. Sequial, 20 (Sueca)

 

No teníem cap dubte del bon ofici que el xef Juan José San Bartolomé Grau i el seu ajudant, Daniel Jesús Vidal Ortells Ripoll, apliquen en la seua feina al restaurant Sequial 20 de Sueca. Per eixa raó, la proposta de tastar una paella de fetge de bou en La Ribera Baixa va ser molt ben rebuda: tot un encert dels bons amics que varen gestionar l’àpat exploratori de l’any 2024 amb una organització modèlica i un èxit aclaparador, al qual suposem que també va contribuir l’escalfament habitual a base de “mems” engrescadors per a promoure l’assistència dels comensals.

Cal remarcar l’òptima infraestructura per a aparcar que Sueca va oferir als comensals, així com l’agradable passeig que vàrem poder gaudir des de la carretera CV-515, a l’alçada d’una referenciada botiga de mobles, fins al número 32 del carrer de València, on tingué lloc l’àpat, que va ser precedit d’unes cassalles en honor a la comarca que ens acollia.

Sabem que l’objectiu de la convocatòria era la degustació de la paella de fetge de bou, però no ens podem resistir a destacar l’excel·lència de l’allipebre que la va precedir: saborós, equilibrat de sabor i ingredients, ben cuit i abundant. Només tornar a tastar l’allipebre ja justifica sobradament la voluntat de repetir visita al restaurant Sequial, 20. Si afegim les entrades de tomaca amb tonyina, calamars arrebossats (prescindibles si atenem a la seua qualitat que no es correspon amb la del calamar mediterrani) i pa amb allioli, sabreu que vàrem enfrontar la paella de fetge de bou amb les emocions a flor de pell, menys gana de la desitjable i ben regats amb el monestrell de Vicente Gandia “Finca del Mar”.

Pel que fa a la paella de fetge de bou, direm que va agradar molt, ja que més enllà del lògic debat sobre si hi havia menys brou de l’esperable o sobre si la quantitat de carn superava les proporcions canòniques, el ben cert, en la nostra opinió, és que el cuiner va aconseguir traslladar el sabor dels ingredients magistralment a l’arròs, i d’això a Sueca en saben molt: bona proporció de vísceres, efectiu paper de la verdura (alls tendres en compte d'endívia) i un envejable punt de cocció de l’arròs són les claus d’una exitosa paella de fetge de bou que voldríem repetir amb la mateixa gana amb la que vàrem tastar l’allipebre: quin delit!

Després de les merescudes repeticions, i ja sense capacitat per a molta més ingesta (els anys no perdonen), enfrontàrem les postres: la taronja potser no estava en el punt ideal, i algunes llesques podrien haver estat més remullades, segons reporta la sempre exigent Comissió de Garanties de la nostra Confraria. Per a concloure, abordàrem una agradable tertúlia amb cafès i cremadets, gaudint de l’atenció amable i professional de tot l’equip del Sequial 20: enhorabona per la vostra feina i moltes gràcies. Tornarem.

Amb l’àpat ingerit, era indefugible la necessitat de passejar-lo en una visita guiada pels carrers de Sueca on trobarem l’Ateneu modernista construït per Joan Guardiola l’any 1929 i el Museu Joan Fuster, entre altres joies que fan de Sueca una ciutat emblemàtica que sentim com a pròpia.