Francesc Mulet, nascut a Sant Mateu (Baix Maestrat) l'any 1624 va ser un escriptor satíric valencià, frare dominic i predicador, dotat d'un agut enginy, que va conrear la poesia satírica de tema escatològic i barroer.
Representa respecte de la literatura valenciana
l'equivalent del Rector de Vallfogona per a la catalana. També va rebre el
sobrenom de "el Quevedo valencià". Va estudiar a la Universitat
d'Oriola i després seria catedràtic de la Universitat de València. Va morir a València l'any 1675, però la seua fama
va perdurar en la memòria de la gent fins a ben entrat el segle XIX.
L'any
1876, Constantí Llombart va intentar la recuperació de l'obra de Mulet,
basant-se en manuscrits molt corruptes i de poc crèdit, editant un volum amb el
títol Obres festives compostes segons antiga, general i molt raonable tradició,
del pare Francesc Mulet, frare profés dominico. També se li han atribuït almenys dues comèdies satírico-eròtiques: Los amors de
Melissenda i La infanta Tellina i el rei Matarot.
Llegim unes breus línies del "Tractat del Pet":
D’açò
de tirar-se pets
i
rotar per lo traser,
un
tractadet ne vullc fer
per
a ignorants i discrets.
Assentats
uns notadets,
podré,
en major claritat,
indagar
en puritat
del
pet d’essència i substància,
perquè
no hi haja ignorància
d’esta
important veritat.
Nota
primer: que el petar-se
no
està prohibit per llei,
i
així al vassall com al rei
los
és llícit desventar-se.
Ni
crec jo que puga dar-se
principi
més evident,
quan
tots creuen firmement
ser
cosa molt natural,
i
el no haver-hi ningun mal
en
obrir-li porta al vent.
Nota
en seguida: que el pet,
sent
efecte d’una causa
interior,
i que en gran pausa
va
rodant per lo secret,
no
perteneix, segons dret,
al
juí i coneiximent
de
l’Església, si no ment
aquell
adagi que indica
que
l’Església no judica
lo
que passa interiorment.
0 comentaris :
Publica un comentari a l'entrada