El "Tractat del pet" de Francesc Mulet és una de les obres escatològiques més importants de la literatura europea. Moltes obres posteriors sobre aquesta temàtica son deutores de la creació del Pare Mulet, que com a bon valencià, duu el peterreig de les mascletaes a la sang, i explota el tema amb intel·ligència i enginy.
Francesc Mulet, nascut a Sant Mateu (Baix Maestrat) l'any 1624 va ser un escriptor satíric valencià, frare dominic i predicador, dotat d'un agut enginy, que va conrear la poesia satírica de tema escatològic i barroer.
Francesc Mulet, nascut a Sant Mateu (Baix Maestrat) l'any 1624 va ser un escriptor satíric valencià, frare dominic i predicador, dotat d'un agut enginy, que va conrear la poesia satírica de tema escatològic i barroer.
Representa respecte de la literatura valenciana
l'equivalent del Rector de Vallfogona per a la catalana. També va rebre el
sobrenom de "el Quevedo valencià". Va estudiar a la Universitat
d'Oriola i després seria catedràtic de la Universitat de València. Va morir a València l'any 1675, però la seua fama
va perdurar en la memòria de la gent fins a ben entrat el segle XIX.
L'any
1876, Constantí Llombart va intentar la recuperació de l'obra de Mulet,
basant-se en manuscrits molt corruptes i de poc crèdit, editant un volum amb el
títol Obres festives compostes segons antiga, general i molt raonable tradició,
del pare Francesc Mulet, frare profés dominico. També se li han atribuït almenys dues comèdies satírico-eròtiques: Los amors de
Melissenda i La infanta Tellina i el rei Matarot.
Llegim unes breus línies del "Tractat del Pet":
D’açò
de tirar-se pets
i
rotar per lo traser,
un
tractadet ne vullc fer
per
a ignorants i discrets.
Assentats
uns notadets,
podré,
en major claritat,
indagar
en puritat
del
pet d’essència i substància,
perquè
no hi haja ignorància
d’esta
important veritat.
Nota
primer: que el petar-se
no
està prohibit per llei,
i
així al vassall com al rei
los
és llícit desventar-se.
Ni
crec jo que puga dar-se
principi
més evident,
quan
tots creuen firmement
ser
cosa molt natural,
i
el no haver-hi ningun mal
en
obrir-li porta al vent.
Nota
en seguida: que el pet,
sent
efecte d’una causa
interior,
i que en gran pausa
va
rodant per lo secret,
no
perteneix, segons dret,
al
juí i coneiximent
de
l’Església, si no ment
aquell
adagi que indica
que
l’Església no judica
lo
que passa interiorment.
0 comentaris :
Publica un comentari a l'entrada