15 de gener de 2016: XXIV Edició (Medul·lar 4)

La convocatòria de la vint-i-quatrena edició medul·lar de la paella de fetge de bou apostava per l'estètica dels anys setanta del passat segle en un àmbit molt concret: la roba interior masculina.

La dècada de 1970 va inspirar la Convocatòria'2016

Tres paios posen amb naturalitat mostrant roba interior de la marca Kaitex en penjadors circulars, potser per demostrar la seua elasticitat. I és que, l'abaratiment dels teixits sintètics, com ara el polièster, va permetre en la dècada de 1970 prescindir de la planxa, i així es va popularitzar el “rentar i vestir” en la roba informal d'home.

Pantalons de campana i cintura alta, combinats amb patronatges estrafolaris, suèters amb cinturons, leotards, camisons fins al genoll i barrets de tota varietat configuraren una moda que podríem qualificar com estranya i bizarra, i es completava amb calçotets que, a hores d'ara qualificaríem si més no, com a peculiars.

Imatge de la convocatòria MAM 24 i entrada de la paella

Com ja és norma, la informació de la convocatòria es limitava a les indicacions de rigor: número del magne acte medul·lar, data i lloc. No calia res més, ni res sobrava: l'estampeta amb els tres paios de l'anunci de calçotets va arribar als seus destinataris progressivament, per correu ordinari. I el 15 de gener de 2016, quedava constituïda puntualment la Diputació General de la Paella de Fetge de Bou, a l'Hostal Estela de Tavernes Blanques.

La tradició de la convocatòria medul·lar ha evolucionat al llarg dels anys de tal manera que, primer la lleterola fregida amb creïlles i alls i després la paella de fetge de bou, han esdevingut elements centrals del debat dels comensals. Novament les opinions es decantaren per destacar la incontestable superioritat de l'Hostal Estela i del seu cuiner Rubén, en ambdues qüestions.

La preferència dels comensals per les preparacions de l'Estela en 2016 s'han de remarcar, ja que les ingestes del cicle medul·lar 2015-2016 havien oferit, com mai, l'oportunitat de tastar altres versions de la paella de fetge de bou, i fins i tot de la lleterola fregida. I si a tot això s'afegeix l'entusiasta consentiment de la ja eterna seu medul·lar, a la innovadora proposta d'autogestió enològica que es va posar en pràctica en la vint-i-quatrena edició, res més s'hauria de dir.

Ens referim, com no podia ser d’altra manera, a mai prou lloada iniciativa de l’Excel·lentíssim Secretari Perpetu de l'Acadèmia de la Paella de Fetge de Bou, qui es va encarregar d'obtenir la vènia de l'Hostal Estela per a portar un vi digne i adient per a la convocatòria, així com de les tasques logístiques que van permetre superar de manera satisfactòria els inconvenients patits en edicions anteriors.

Els vins tastats durant l'àpat

El vi Azua Reserva selección Bobal Viejo, del Celler de la cooperativa VitivinosAnunciación, en Villamalea (Albacete), acollit a la D.O. Manchuela, s'elabora amb una fermentació en tines de roure de 25.000 litres, criança de dotze mesos en bota i vint-i-quatre mesos en botella. La nota de tast diu que és un vi net i brillant, d'un intens color roig granat, amb cos, gras, amb aromes minerals i balsàmics, que té sabor a fruites negres madures amb tons torrats i fumats.

A més a més, el Molt Magnífic Ecònom de l'acadèmia de la Paella del Fetge de Bou, va aportar, com a desgustació, un altre interessant vi  anomenat Las Aves de Paso (D.O. València), del Celler Viticultores Lo Necesario, en Casas del Rey, a la comarca de La Plana d'Utiel.

Es tracta d’un projecte personal de l’enòleg Diego Fernández Pons, que aspira a reflectir la combinació de sabors del Bobal i el Cabernet Sauvignon, oferint un vi directe, llaminer i plaent per a gaudir sense fer-se massa preguntes, com ell mateix diu. S’elabora amb verema manual i mínima tecnificació i intervenció sobre el raïm, per tal de no emmascarar la personalitat de cada anyada i té criança de 12 mesos en barrica francesa.

Seqüència de la ingesta

Com sempre, l'amanida d'endívia amb olives va ser un excel·lent preludi de la paella de fetge de bou, de la qual res dolent s'ha de dir: és LA paella de fetge de bou, amb el seu punt adient de brou, rabiosament calenta, fins a cremar la llengua dels comensals més ansiosos i amb les justes proporcions i grandàries de vísceres, llegum i verdura. Els comensals ni tant sols varen debatre sobre el picant, simplement se la van engolir metòdicament i implacable, fins el darrer gra d'arròs.

De les racions direm que foren correctes, tot i que, si ens referim a la paella de fetge de bou de l'edició medul·lar, el comportament dels comensals ens fa reflexionar sobre la fina línia que separa la gana de la gula. Rebutjant les provatures de la passada edició, es va sol·licitar com a complement alimentici uns plats d'embotit que malgrat alguna discreta censura, es van exhaurir amb pa, com a preludi de la clàssica taronja preparada amb fraules.

Part dels comensals durant l'àpat

Les llesques, boníssimes, varen ser un autèntic desafiament per a molts comensals, davant la molt valuosa aportació de la representació del Comptat, sempre present en els esdeveniments més reeixits de l'Acadèmia: els Genaros de Cocentaina serviren de cloenda a l'àpat, amb la mistela, el café i alguna altra llicència espirituosa, excloent així els berenjenos com a opció en 2016.

Llesques i Genaros de Cocentaina a les postres

Direm doncs, quan recordem l'Edició vint-i-quatrena, com diuen en Cocentaina evocant els moriscos expulsats: que en Penella encara ens girem.

Els assistents a l'Edició Medul·lar 2016