El divendres 26 de febrer de 2016 es completava el primer Quinquenni Cult
amb la celebració, en Ca Pepico, de la cinquena edició de la paella de fetge de
bou que amb caràcter lúdic, però també amb una altruista vocació divulgativa,
ha permés a un bon nombre de comensals tastar
per primera vegada, previ l'aval preceptiu, la genuïna paella de l’Horta
Nord.
 |
| Convocatòria 2016 i aspecte del menjador en Ca Pepico |
A hores d'ara, cal reconèixer que l'edició culta s'ha fet un lloc en el
calendari gastronòmic dels qui ens estimem la paella de fetge de bou. I és que,
fent honor al lema que proclama: “A la taula i al vi, al primer crit”, Ca
Pepico ha sabut conjuminar menjar i beure per oferir una experiència singular
al bell mig de l'horta.
D'altra banda, el crit llatí “Nihil melius bovis iecore” (res millor que el
fetge de bou), que figura en l'escut de la confraria de comensals de la paella
de fetge de bou, és validat any rere any al barri de Roca, en Meliana, quan es
comprova l'admiració i l'impacte que l'aparició de la paella causa entre els nouvinguts
i els menys habituats a les vísceres.
 |
| Diversos assistents amb Pepe Ferrer durant el dinar |
Explica el sociòleg polonès Zygmunt Bauman que la capacitat de consum pot
estendre's molt més enllà dels límits imposats per les necessitats naturals o
adquirides, o per la durada mateixa dels objectes del desig. Per la mateixa
raó, pensem que els nouvinguts que assistiren a la cinquena edició culta de la
paella de fetge de bou no només esperaven apaivagar la gana (i la set), sinó
que comparegueren “al primer crit” per a viure una experiència que estava
disponible, i de la qual fins i tot ignoraven la seua existència.
L'entusiasme provocat per la sensació nova i sense precedents constitueix,
segons Bauman, la part substancial en el procés del consum. Per això, en
exposar al consumidor (comensal) a noves temptacions en cada convocatòria, mantenint-lo
en un estat d'ebullició contínua i de permanent excitació, l'edició culta de la
paella de fetge de bou de Ca Pepico ha aconseguit captar l'atenció i seduir-nos
a molts. "Creu vosté haver-ho vist ja tot? Doncs no ha vist res
encara!".
A més a més de la cerveseta fresqueta oferida només arribar, l'aperitiu de
pa amb tomata, all i oli i oli verge iniciava l'àpat, que incorporava com a
novetat pernil ibèric. Després dos plats ja clàssics: mandonguilles d'abadejo
(excel·lents) i calamar saltejat, tendre i gustós. Però mentre el menjar era
disposat de manera eficaç i eficient per un servici acurat i professional, la
saviesa enològica de Pepe Ferrer es desbordava fins enlluernar a la majoria de
comensals amb una seqüència de tasts que mai abans havíem vist en una
degustació de la paella de fetge de bou.
Ynocente. Fino. Valdespino
El celler Valdespino és fidel a un estil clàssic, amb escasses concessions
modernes. Des de finals del segle passat, pertany al Grup Estévez (també
posseïdor del celler Real Tesoro), el qual ha sabut mantenir l'estil
tradicionalista del Celler, però amb una gestió més moderna dels recursos
existents i una major informatització dels processos de criança. La tecnologia
al servei de la tradició.
Es tracta d'un fino que presenta en la seua elaboració les dues claus del
producte de Jerez. D'una banda, el raïm emprat, la palomino, procedeix d'un
únic llogaret, el Pago Macharnudo, que presenta unes condicions (qualitat del
sòl, orientació i microclima) per sobre de la resta de terrenys de Jerez.
D'altra banda, el sistema d'elaboració de criaderas i solera segueix una
tradició de ja dos-cents anys, amb fermentació en botes de roure de 500 litres
de capacitat.
A la vista es presenta amb un viu groc daurat, amb una intensitat més
marcada que en altres finos. Quant a l'olfacte, diuen les notes de tast que hi
pots trobar fragàncies punxants sobre un fons d'olives, herba recentment
tallada i fruita seca. En boca és molt elegant, equilibrat, ple, intens i
profund. Amb una saborosa sensació terciària salina.
 |
| Andreas i Bàrbara |
A.J. Adam 2014. Riesling
Andreas Adam i la seua germana Barbara varen reactivar de la finca familiar
en 2000, després que els seus avis hagueren deixat de produir vi l’any 1983.. Tot
seguit van cridar l'atenció de la premsa internacional i dels aficionats al vi a
partir dels productes de la vinya Dhroner Hofberg, que havia caigut en l'oblit.
La vinya a partir de la qual s'ha elaborat el vi de 2014 està situada en un
fort pendent orientat cap a l'est, en la riba oest del Mosela i es troba en un
terreny pedregós en lloc de pissarra gris.
Es tracta d'un vi
sec ple de caràcter i presència, elegant, fresc i amb intensitat aromàtica.
 |
| Benjamin Leroux |
Benjamin Leroux 2011. Bourgogne.
Malgrat el seu nom, aquest vi és que no està acollit a la denominació
d'origen Bourgogne (Appellations d’Origine Contrôlée), i potser això explica la
seua qualitat, ja que inclou raïm de Santenay 1er cru La Comme, Santenay, Beaune i Sant-Romain.
Després d’una etapa coma gerent en el celler
Domaine des Epeneaux, Benjamin Leroux ha apostat per un projecte personal on
prioritza la puresa de la fruita amb una subtil influència del roure.
A l’olfacte
resulta terrós i presenta sabors impressionantment rics i voluminosos que
posseeixen un toc de mineralitat al final, vibrant i persistent. Excel·lent.
El dinar continuava amb el fetge de bou fregit amb alls, plat on el pa
esdevenia indefugible. I més encara si els vins continuaven impactant de manera
implacable.
Expresión Románica
2011. Ponte da Boga. Ribeira Sacra
El celler Adega Ponte da Boga a proa del riu Sil i el seu impressionant Canó,
aposta per raïms autòctons combinant la saviesa tradicional amb els mètodes més
avantguardistes d'elaboració.
Elaborat amb un
78% de Mencia, un 13% de Merenzao, un 8%
de Sousón i un 1% de Brancellao, amb criança en barriques de roure francés
(38%) i en dipòsit d'acer (62%) durant 9 mesos.
A la vista el vi
presenta un color roig intens a cirera picota. Quant a l’olfacte la nota de
tast assenyala intensitat, frescor i elegància amb notes a gerd, grosella,
violeta, espígol, llorer, menta i pebre verd. És saborós en boca, oferix una
sensació de gran equilibri i de frescor, destacant un tacte llaminer, sense
aspror ni pesadesa.
 |
| La Paella de fetge de bou de 2016 |
Benoît Danjou és un enòleg apassionat que amb el seu germà Sébastien ha
pres l’heretat del seu avi a Rivesaltes, en la regió de Llenguadoc-Roselló, a
partir de vinyes velles. Treballades de manera molt natural i sense alterar el
subsòl.
Es tracta d'un vi elaborat amb Carinyena sobre sòl de pissarra negra i que
passa sobre uns 15 mesos de criança en tines de fusta usada. Acollit a la denominació Côtes du
Roussillon Villages.
A Verema, Paco
Higón diu que és un vi intens, amb volum, amb notes de fruita negra del bosc
madura sobre matisos vegetals. Fresc i ben definit. En boca és un vi que ataca
intens, amb un taní molt fi i ben integrat, molt bons amargs, llarg, fresc -amb
molt bona acidesa- i una textura lleugerament terrosa.
Domaine Charvin 2013.
Côtes du Rône
El Cotes du Rhone de Charvin s'elabora fonamentalment amb Garnatxa a la
qual s'afigen quantitats menors de Syrah, Mourvedre, Carinyena i Bourboulenc. La
vinificació es fa amb raspa i en
dipòsits de ciment.
En Verema diuen que l'olfacte és de fruita roja i negra, flors silvestres,
timó, carn, brasa de barbacoa, sang, notes metàl·liques i minerals. Quant al
sabor, el pas és vertical i al mateix temps sedós, mostra una gran acidesa i un
alcohol (elevat) integrat i que no carrega.
I la paella de fetge de bou, acompanyada d'una gran expectació, i servida àgilment tant en
els primers plats com en les repeticions dels comensals amb més capacitat
digestiva.
No gosarem pontificar sobre la paella de fetge de bou de Ca Pepico en la
cinquena edició culta. 18 comensals gaudirem menjant i bevent. Arròs ben
cuit i brou equilibrat, amb proporció adient de vísceres i sense caure en
l'excés de greix que l'endívia, acuradament present al plat, minimitzava.
Estava molt bona!!
Per a les postres, lleugeres i molt encertades, la proposta de Pepe Ferrer va ser Moscato d´Asti 2015. Alice Bel Colle.
Cantina Alice Bel
Colle és un celler situat en Alto Monferrato,
una zona que destaca per l'elaboració de vins aromàtics i en concret pels seus espumosos
Brachetto d´Acqui i Moscato d´Asti.
És un vi complex i amb intenses aromes pròpies de la varietat Moscatell,
pera i flors blanques. Amb bombolla refrescant, té un sabor dolç sense
pesadesa, molt ben integrat. És dolç i de baixa graduació (5º).
L'àpat va concloure amb cafè i perol, amb les corresponents mostres de germanor adients a la celebració d'una cinquena
edició que haurà de tenir continuïtat amb el Sexeni de Meliana, el proper 2017.
0 comentaris :
Publica un comentari a l'entrada