19 de gener de 2018: XXVI Edició (medul·lar 6)

La convocatòria de 2018, amb el compte i els obsequis.

L’autor de la imatge escollida per a la convocatòria de la vint-i-sisena edició medul·lar de la paella de fetge de bou, Federico Ribas Montenegro, va nàixer a Bouzas, parròquia del municipi de Vigo, a Galícia, el 26 d'octubre de 1890. La seua família desitjava que estudiara Medicina, però ell va rebutjar aquesta opció, i també la d'opositar al cos de Correus. En 1908 arriba a l'Argentina, com tants altres emigrants gallecs. En Buenos Aires es va dedicar al dibuix i a la decoració, col·laborant en diferents publicacions i entaulant amistat amb el també gallec José María Cao, pioner a Argentina de l'humor gràfic en la premsa.

L’emigració cap a Amèrica era una constant, i de fet, aquest blog ha evocat les possibles vinculacions de la paella de fetge de bou amb aquells viatges en l’entrada De Cuba zarpó un vapor. Però més enllà de divagacions històriques, el ben cert és que el divendres 19 de gener de 2018, a l’Estela de Tavernes, varem assistir a una de les més gojoses experiències medul·lars, ja que tant la qualitat com la quantitat de l’àpat varen ser imbatibles. I tractarem d'explicar-ho mentre repassem la trajectòria vital de l'il·lustrador Federico Ribas, que va treballar per a famoses revistes de l'època, com ara Papel y Tinta i PBT en el diari Última Hora i posteriorment es va incorporar a la revista satírica Caras y Caretas on també treballaren també els caricaturistes José Maria Cao i  Juan CarlosAlonso.

L’arribada puntual dels comensals, asseguts en taula rodona, va permetre una cadència continuada en l’arribada dels diversos elements que conformen la clàssica seqüència medul·lar: la cervesa amb cacaus i ametlles torrades va donar pas a quatre magnífics plats de lleterola fregida amb alls. Quina delícia! Sucar el pa (que pot millorar en qualitat) amb aquell oli gustós on la cruixent lleterola esdevenia excelsa, sense haver de patir per l'escassesa que en altres ocasions havíem posat de relleu... I a continuació, la valenta ceba  amb vinagre i l'amanida d'endívia amb olives.

La lleterola és el plat més cobejat del primer acte de l'àpat medul·lar.

Després d'alguns anys a Buenos Aires, Federico Ribas va ajuntar alguns diners per a complir el seu  somni de conèixer París. Així va ser com l’any 1912 arribava a capital francesa. Va treballar com a director artístic de la revista Mundial que dirigia Rubén Darío i per a Le Rire. Tanmateix, a causa de la Primera Guerra Mundial, Ribas va marxar a Madrid l’any 1916, i va guanyar un concurs de cartells per a l’empresa Perfumeria Gal, fundada per Salvador Echeandía Gal juntament amb Lesmes Sainz de Vicuña i Rafael Picavea.

No són poques les empreses i productes resultants de la desbordant imaginació del nostre Camarlenc, la qual cosa es pot comprovar visitant el blog Residuos de la Vida Muelle. Però en aquest cas el relat és cert, de manera que podem assegurar que la societat Gal era propietària d’una fàbrica de sabons en el carrer Ferraz de Madrid, i que des de 1905 havia encetat una estratègia comercial per a augmentar el seu mercat amb la marca Heno de Pravia. El negoci va funcionar molt satisfactòriament, i el major gruix de les inversions de la companyia es va destinar a publicitat, a la qual Federico Ribas va aportar un art modernista, elegant i erotitzat, signant de vegades amb el pseudònim de Mirko.

Igualment contrastable és la trajectòria de Bodegas Bleda, el celler que elabora el vi escollit per Vicente Gabarda Aparicio (Bodegas Baviera), l'il·lustríssim assessor de la nostra benvolguda Comissió Enològica Unipersonal, encarregada de comprar el vi per a l’àpat, en el marc d'estreta confiança que la Diputació de la Paella de Fetge de Bou manté amb el restaurant Estela.

Pinodoncel vintage 2016, acollit a la Denominació d'Origen Jumilla, s'elabora amb una mescla de Monastrell, Syrah i Merlot. De color roig púrpura, la nota de tast assenyala un aroma amb alta intensitat de fruites madures combinades amb espècies. Es tracta d'un vi de bona estructura i ampli final, afruitat, saborós i equilibrat, amb un toc de regalèssia. De tanins dolços i nobles, amb elegants acabats i post-gust persistent que convida a una degustació profunda.

El orígens de Bodegas Bleda, es remunten a 1902, quan la família Bleda va obrir un negoci de vins i olis d'oliva. De la ma d’Antonio Bleda García, l'empresa va ser pionera en l'embotellat i l’exportació de vins de Jumilla, quan en aquell territori l’activitat se centrava en la venda a granel per al comerç d'interior.

També l'èxit de la perfumeria Gal traspassava les fronteres estatals i l’any 1923 es va fundar, amb l'aprovació de la Casa Real anglesa, Gal of London. La Casa Real espanyola tampoc es va mantenir al marge, i en 1925 va nomenar a la Perfumeria Gal proveïdora real. Quatre anys més tard es va obrir la primera fàbrica a Argentina. L’any 1930, mitjançant l'absorció de la seua competència, la Perfumeria Floralia, va arribar a Mèxic. Amb l'única competència forta de perfumeria Myrurgia, Gal s'anava fent cada vegada més forta.

Si prodigiosa va ser la trajectòria de la perfumeria Gal, la paella de fetge de bou de l’Estela també va assolir un clímax el passat 19 de gener de 2018: sabor excel·lent, equilibri en els ingredients, punt exacte de cocció i de brou... podríem dir moltes més coses, però ras i curt: va ser la millor paella de fetge de bou que una bona part dels comensals assistents havíem tastat mai. I a més a més, les racions de la paella, després de no poques experiències basades en el mètode d'assaig i error, satisferen àmpliament la gana i la gola dels Diputats Medul·lars. Sense ajudeta, la perseverança i dedicació dels comensals va permetre preservar l’honorabilitat d'un desafiament com mai abans s’havia vist: setze racions per a onze assistents.

Per remullar la ingesta de la magnífica i excelsa paella de fetge de bou, el vi escollit va ser Peregrino Tinto Roble 2016, del celler Gordonzello, un projecte nascut l’any 2002 acollit a la Denominació d'Origen Tierra de León, que compta amb 205 fanecades de vinyer propi dividit en 8 parcel·les, diferenciades pel tipus de varietat i orientació, per tal de garantir una maduració i verema més progressiva. La localització, a 750 metres d'altitud, en el municipi de Gordoncillo, permet assolir una qualitat i maduració òptima de la verema, per tenir més hores de sol i major temperatura.

El vi Peregrino Tinto Roble 2016 s’elabora amb la varietat prieto picudo, una varietat amb molta matèria colorant, amb una acidesa notable i amb gran quantitat de sucre, que confereix als vins un sabor especial i diferent. La nota de tast el descriu com un vi de color roig picota amb reflexos violacis. D’aroma intensa, fruites negres i compotes, amb notes florals assemblades amb torrefactes i espècies, propis del seu envelliment en bota. En boca es presenta estructurat, amb acidesa, pas agradable i persistent.

Fem constar la unanimitat dels assistents pel que fa a les encertades recomanacions de Bodegas Baviera, remarcant el brindis celebrat en honor al seu titular, l'il·lustríssim Vicente Gabarda Aparicio i l’agraïment general al Diputat Carlos Martí, comissionat enològic. També va ser unànime l’aplaudiment i la felicitació a Rubén Miralles, el cuiner de la paella de fetge de bou que fins ara més ha colpit l’experimentat paladar dels comensals medul·lars.

David i Rubén reberen els comentaris i felicitacions dels comensals 

L’àpat va prosseguir amb el ritual previst, tot i que l’esforç dels comensals per acabar-se la monumental paella de fetge de bou va minvar sensiblement la ingesta de la taronja preparada amb gerds i de les llesques, tot i que presentaven un aspecte excel·lent, un sabor sensacional i una textura elogiable. Varen ser remullades amb mistela. I el cremadet i el berenjeno, opcionals, acompanyaren l’agradable tertúlia d'una jornada memorable.

Durant la tertúlia es va consumir aigua mineral amb gas. Mai abans havia passat això.

L'alçament militar contra la república espanyola del 18 de juliol de 1936 va sorprendre a Federico Ribas en la seua casa de Beluso, a Pontevedra, on estava també gaudint de l'estiu Fernández Mesquita i la seua núvia la genial pintora Maruja Mallo. Els militars prompte s’apoderaren de la vila i encetaren la repressió. L'alcalde recentment electe Johan Carballeira va ser detingut i afusellat, amb tot un seguit d'amics de Federico. La intuïció sobre la gravetat de la situació el va fer traslladar-se fins a Vigo, on romandria ocult en la casa d'uns familiars i des d'allà va prendre un vaixell per retornar a l'Argentina, on va arribar el 7 de novembre de 1936.

En Buenos Aires tenia amics i un nom guanyat per la seua trajectòria artística. Era un home amb gran experiència en el món periodístic i va ser nomenat director artístic de la revista argentina Atlántida. Va realitzar diferents exposicions i va col·laborar amb diferents periòdics antifranquistes, com ara España Republicana, realitzant tot un seguit de dibuixos o estampes sobre el terror comès pel franquisme en la província de Pontevedra.

Durant els anys quaranta, Federico Ribas va fer les adaptacions gràfiques del Quijote (1946) i de La illa del tresor (1947). També va il·lustrar Botafuego «chauffeur» (1921) de la condesa de Baillehache, La tierra de todos (1922) de Blasco Ibáñez i El hombre y los animales (1948) de Constancio C. Vigil. A les acaballes de 1949 va tornar a Espanya, morint l’any 1952.

Federico Ribas va ser un dibuixant exquisit, influït tant per il·lustradors anglesos com Aubrey Vincent Beardsley, com pel valencià d’Albaida José Segrelles. I el seu propi estil és només comparable al de Rafael de Penagos, fins al punt que les dones vestien, es maquillaven i es comportaven com Ribas ideava. Va elevar el cartell a categoria d'art, com Toulouse-Lautrec, i va convertir la il·lustració circumstancial en una expressió perdurable, sempre amb la gràcia d'una línia suau, un estili deliberadament decadent i un colorisme càlid i entonat.

Al seu torn, Salvador Echeandía va morir l’any 1945, quan la Perfumeria Gal era ja una societat de beneficis elevats i capdavantera en el sector. El seu gendre, Alberto Anabitarte, va assumir la direcció de l'empresa, i després de jubilar-se aquest, el seu nebot Juan Echeandía es va posar al capdavant de la companyia. Des de l’any 2001 Perfumeria Gal és propietat de la marca Puig.

Nosaltres, l’any 2019 pretenem tornar a l’Estela, a celebrar una cita medul·lar on la consulta del Calendario Zaragozano ha esdevingut tradicional gràcies al nostre Secretari Pepetu. I la germanor i el gaudi gastronòmic d'allò senzill, ens permetran imaginar històries que de vegades, esdevenen tan versemblants com la pròpia realitat. Amén.