The Year of Living Dangerously és una pel·lícula dirigida per Peter Weir estrenada el 1982, adaptació de la novel·la homònima de Christopher Koch, Weir, i David Williamson. Però eixe títol també podria resumir la percepció que alguns hem tingut durant l’any 2019 de moltes opinions que sobre els restaurants s’aboquen a Internet de manera indiscriminada.
Varem encetar les cròniques dels nostres àpats com a diversió: un entreteniment que servia de recordatori d’allò que havíem menjat i begut, un anecdotari compartit i públic que amb l’eclosió dels grups de whatsapp, ha acabat per recollir el resum gràfic de les trobades que, sempre en torn a una taula, ens hem inventat com a excusa per compartir el bon menjar i el bon beure: sense galindaines i prescindint de tot allò que ens sembla superflu, i que anomenem supèrfol.
Amb el temps, les pretensions d’una hostaleria carrinclona, aclamada massa vegades per un públic amb ínfules que esdevenen “postureig”, ha generalitzat les valoracions subjectives que acaben per marejar a qualsevol que aspire a fer-se una idea encertada del que podrà trobar en algun restaurant o casa de menjars.
Potser l’exemple més evident serà Tripadvisor, i així s’ha dit en blocs molt més visitats que el nostre, com ara El Comidista, i en altres que ens mereixen molt de respecte, com el de Marta Valcarce.
Hem viscut perillosament l’any 2019 perquè les visites a El Baret de Roca el 17 de maig (Flowers To Mary III) i a La Mussola, en El Canyamelar el 14 de juny (Summer MAM VI) permeten afirmar que l’elecció d’un lloc per dinar no hauria de condicionar-se a la informació que es troba a la xarxa.
La web “Restaurant Guru” diu de El Baret que és el número 2 de dues marisqueries en Roca: Sus comensales destacan que les gusta la cocina española de este restaurante. Ven a por un famoso pescado si tienes hambre. Tenemos que destacar que su servicio se considera bueno. Los usuarios de Google han premiado a El Baret con un 4,6. I la web “Esmorzar” el definix com a “Local de batalla para hacer frente a mucha clientela”. Al TripAdvisor, simplement El Baret no apareix en l’entrada “Restaurantes cerca de estación Roca-Cuiper”.
Una cerca a Google permet trobar llocs on es cataloga La Mussola com de “menjar tradicional renovat” i com a un “restaurant de cuina francesa”, mentre que TripAdvisor el classifica com a cuina Mediterrània, Europea i Espanyola...
Entenem els nostres àpats com l’ocasió per trobar-se i compartir amb bona conversa un dinar i uns bons vins. S’espera pagar un preu raonable a canvi d’unes elaboracions honestes i ben cuinades, servides per personal atent i professional, de manera que el comensal puga gaudir del que ara s’anomena "experiència gastronòmica”, però que, si eliminem allò “supèrfol” seria “fer un dinar”.
Per això desistim de registrar amb detall la totalitat de cada ingesta, per tal d’evitar allò de viure perillosament les “experiències gastronòmiques” que a hores d’ara ens venen alguns establiments o ens obliguen a imaginar molts llocs d’Internet. Ens limitarem a deixar constància gràfica de la nostra presència com a comensals, respectuosa i humil, crítica quan cal, però sobretot, lúdica i sense regomello.
L'arròs (potser massa salat) de El Baret de Roca el varem remullar amb "Parlaor" (Toro) i "Vivir sin dormir" (Jumilla):
En La Mussola el menú acordat permetia als comensals escollir carn molt ben cuinada o un arròs mariner que estava correcte. El vi escollit va ser "López Cristobal Tinto Roble 2017" (Ribera del Duero).
0 comentaris :
Publica un comentari a l'entrada