17 de gener de 2020: XXVIII Edició (medul·lar 8)

La convocatòria EFB 2020

La satisfacció de rebre per correu postal l’acurada i creativa convocatòria per a l’àpat medul·lar es va completar enguany amb el goig de comptar amb una artística obra gràfica, molt ben impresa i d’excel·lent qualitat: moltes gràcies al Sr. Camarlenc per la seua constant iniciativa, que prestigia l’acte central del nostre curs gastrònic.

També cal destacar els sotsobres provocats per moltes i diverses circumstàncies que van mermar l’assistència o fins i tot la varen fer perillar. Finalment un total de nou diputats donaren compte del tradicional guió que de l’Estela atèn de manera fidel i implacable: excel·lent la manida d’endivia i olives, així com la dolça ceba que encetaren el dinar. Tanmateix, hem d’assenyalar que la ració lleterola fregida ens va resultar minsa i potser un poc fada.

Les gestions del Diputat d’enologia Sr. Martí amb D. Vicente Gabarda (Bodegas Baviera), van permetre acompanyar els preliminars amb Primero de Fariña 2019, acollit a la Denominació d’Origen de Toro. Hem d’agrair també a David, de l’Estela, la seua col·laboració per a que el vi estiguera adequadament refrigerat d’acord amb les instruccions impartides pel Sr. Gabarda.

Es tracta del vi més jove de tota la família Fariña. Es va elaborar per primera vegada en 1995, quan un client holandés va encarregar a Manuel Fariña un vi a l'estil del famós beaujolais francés. Així va sorgir el Primero, un vi de maceració carbònica que ix al mercat 45 dies després d'iniciada la verema, i que està caracteritzat per la seua enorme potència de sabor i aromes.

El celler ha volgut donar un valor afegit a l’etiqueta del vi, de manera que en 1995 va ser l'artista holandés Vanderbraak l'encarregat de realitzar-la. Des de l'any 1996 al 2001, l'etiqueta del Primero va ser obra de Salud Parada. En el 2002, va prendre el testimoni de representar al Primero el pintor zamorà Fernando Lozano Bordell. Des del 2003 fins al 2005, Salud Parada va tornar a fer-se càrrec de recrear l'esperit de la creació més jove de Fariña i des de l’any 2006, l'obra que il·lustra l'etiqueta és la guanyadora del concurs de pintura “El Primero de Fariña”.

Diversos moments de l'àpat

És coneguda l’aposta decidida de la nostra Confraria per fugir d’allò supèrfol, tant en el menjar com en el beure, per això ens limitarem a recomanar un article de José Peñín sobre les etiquetes del vi, que ens ha semblat interessant, especialment quan es referix a l’anomenat “pretencionismo nacional”. I pel que fa al tast, pensem que es descriu molt bé a la pàgina web “Vinissimus”: El Primero de Fariña es un vino que, tan solo haberse descorchado, invade el espacio con un aroma muy peculiar a yogur ácido de fresa y zarzamora. Su color es sensacional, profundo violeta, vivo y fresco, como sus aromas lácticos de frutas rojas y negras (cerezas, fresas y moras). Un vino que sorprende en boca con su rica y potente explosión de fruta roja y su textura marcadamente cremosa. Es suave, untuoso, goloso y sin asperezas, el tanino no está presente y es muy fácil de beber. Una peculiaridad: manteniéndolo en boca, percibiremos un ligero cosquilleo, originado por las puntas de gas carbónico restantes de la fermentación, que hacen que el vino gane en frescor.

Com a segon vi, destinat a remullar la paella de fetge de bou, la recomanació de Bodegas Baviera va ser Pino Doncel 12 meses (D.O. Jumilla), de Bodegas Belda. La nota de tast asseyala que es tracta d’un vi color cirera fosc, net i brillant, ric en aromes, complex i que emana notes afruitades, a espècies i lleugers tocs propis del seu pas per fusta. En boca es tractaria d'un vi que aporta una gran frescor i suculència en boca i que presentaria molt volum afavorit pel taní madur, amb un final llarg i persistent. Tanmateix, els comensals varen declinar de manera majoritària la seua ingesta en detectar alguna incipient anomalia, potser deguda a una subtil acció de les batèries acetobacter o fins i tot pel tricloroanisol. Es tracta, en definitiva, d’un fenòmen natural que esdevé inevitable que no va evitar el gaudi d’una paella de fetge de bou ajustada als cànons, però que, en esta ocasió, al nostre humil parer, va presentar alguns trets que l’allunyaren de la suplim perfecció a la que ens té acostumats l’Estela: alguns comensals trobarem un lleuger increment del brou i la ració va ser justa. O dit d’altra manera: si arriben a comparèixer els Diputats absents, de reputat prestigi golafre, la dosi de paella de fetge de bou per cap haguera quedat escassa.

El punt de picant ens va semblar encertat, i la proporció de víscera, llegum i endivia, magistral. Sempre és un goig compartir al centre de la taula una paella de fetge de bou, i l’assistència ho va permetre sense cap dificultat, tot en un entorn més tranquil del que és habitual. Moltes gràcies novament a David, que ens va permetre prolongar la tertúlia tot el temps que vàrem considerar, la qual cosa va permetre la meritòria incorporació del Sr. Ecònom a l’hora de les excel·lents i delicioses llesques amb mistela i del cremaet, que fóren precedits de la reglamentària taronja preparada.

Els vins i diversos moments de la tertúlia

La sempre agradable tertúlia, plena de referències al nostre Secretari Perpetu, absent per motius de salut, va permetre arranjar la trascendent decisió de celebrar l’edició culta corresponent al mes de febrer, en el descollant restaurant de Massamagrell “Avenida 2.0”, que ja va acollir l’edició exploratòria de l’any 2019, i que prendrà el relleu de l’àpat destinat a la difusió oberta de la paella de fetge de bou per nous comensals sensibles i cults.