Sisena edició Explorer 2021

Després de mesos d'estadístiques, vacunes, viròlegs vanitosos parlant per la tele i quan, per fi, aqueixa tabarra declinava, ha començat la llanda dels vulcanòlegs... Per sort el dia 15 d'octubre de 2021 començà també el curs de El Fetge de Bou malgrat que de manera prou accidentada. 

La convocatòria de la Sisena Edició Explorer, que com sempre ha comptat amb un interessant escalfament de motors gràfic, ha coincidit amb dues greus lesions de dos dels nostres diputats i unes cagueroles d'un altre.

 

 

 

 

Un dels cartells

Amb entrebancs i tot, la maquinària de El Fetge de Bou ha funcionat de meravella i hem celebrat el primer àpat del curs en un restaurant molt agradable que radica a Meliana i es diu EL RACÓ

All-i- pebre

Llangostins cruixents

 

 

Ens acolliren amb molta amabilitat i la festa començà amb un seguit de succints entrants que ens despagaren un poc però, com aquell: "lo bueno, si breve, dos veces bueno" (1) i cal reconèixer que les racions si bé eren escasses estaven molt bones. All-i-pebre, txopitos amb ceba, polp a la gallega i llagostins cruixents.

Txopitos amb ceba

"Pelillos a la mar" (2); el que esperàvem amb vertadera emoció era la paella de fetge de bou. I no ens va defraudar perquè:

a) Les racions eren tan complides que, després d'apartar una carmanyola respectable per a El Ausente, encara es va poder repetir.

La paella abans

I després

 

 

b) Tenia el caldo just per a que ningú pensara que allò era arròs caldós, com passa molt sovint en determinats bars.

c) Entrà a taula cremant i amb un sabor encertadíssim.

Plat de paella

Van haver no obstant vàrios vots particulars que remarcaren, per una banda, que li faltava picant i, per altra, que com a pedral (3) sols portava fetge. Això va a gustos, però en aquesta Diputació ens agrada la presència de la lleterola tant en la paella com en els entrants (amb creïlles i alls tendres).

El senyor Fundador i l'Ecònom

Diputats de reconegut prestigi

 

 

 

 

De vins, ens serviren quatre botelles dividides en dues de Enrique Mendoza i dues de Clos de Lôm.

Tots, amb les samarretes

 

 

 

Pel que fa al Merlot Monastrell Crianza Enrique Mendoza, és un vi de les varietats Merlot i Monastrell procedent de raïm seleccionat de la Finca el Chaconero i de la Vall de de las Quebradas (Villena). Fermentat en dipòsits d'acer-inoxidable a baixa temperatura, realitza la fermentació malolàctica en bota i el vi es criat durant 11 mesos en botes de roure Francés Allier i roure Americà Oregon. D’elaboració artesanal, la nota de tast assenyala aromes a fruita madura, espècies dolces, roure cremós, complex, torrat.

Quant a Clos de L’Ôm Garnacha, les vinyes es troben a la Vall dels Alforins, dins de la zona geogràfica que abasta la Denominació d'Origen Protegida València.

La garnatxa és un raïm originari de la zona de la Vall dels Alforins, i perfectament adaptat al clima i als sòls de la zona. Es tracta d'una varietat òptima per a un vi negre d'alta graduació. De color molt intens, gairebé vermell daurat, ofereix aromes de pebre recentment mòlt, però mantenint matisos fruiters de gerd i mores. Amb la garnatxa s’elabora un vi negre expressiu, rodó i amable, amb gran intensitat aromàtica i bona capacitat de criança.

La nota de tast diu que és de color vermell intens amb tonalitats porpres. Quant a l’aroma, té una alta intensitat, és complex, amb records a fruites negres; groselles, gerd i notes de balsàmics. És intens i amb molta estructura en boca. De pas sedós, amb tanins madurs, vellutat i amb una bona acidesa que ressalta el final de boca fent-lo durador i ampli en matisos.

Les postres no destacaven i, a més,  pensem que no haurien de servir-les al centre de la taula per a compartir sinó individualment; és millor des del punt de mira sanitari i més elegant, "el centro mesa" està ja molt trillat i dóna una impressió prou hortera.

Cafès i berenjenos donaren pas a una animada tertúlia que la taula rectangular va limitar durant el dinar.

Un dels moments més esperats, a les postres, va ser quan el senyor Diputat Fundador entregà dels exemplars del Calendario Zaragozano que tots els anys ens obsequia amablement. En aquest començament de curs no han faltat ni el Zaragozano ni les samarretes oficials que ja tenen tots els diputats.

El Racó, per acabar, és un lloc magnífic per a menjar la paella de fetge de bou; compta amb una sorprenent màquina galàctica, a mig camí entre 2001 una odisea de l'espai i l'evangelització del Cosmos i uns retretes molt nets. Per tant, entra amb honors dins la constel.lació de la nostra Diputació. Enhorabona.

Vista de la tassa del vàter

Màquina galàctica

 

 

1- Baltasar Gracián y Morales (s. XVII) Sacerdot jesuïta i escriptor.

2.- Persildo Vigil Torreblanca (s. XX) Sacerdot jesuïta i bussejador.

3.- Pedral, a Sueca, és qualsevol peça de carn, embotit, etc. que porta un plat d'arròs o similar.