La vocació de la nostra convocatòria exploratòria, a banda de donar inici al cicle d’àpats del calendari establert per la tradició, sempre ha sigut conèixer diferents versions de la paella de fetge de bou. I amb eixa pretensió visitàrem el divendres 21 d'octubre de 2022 l’Alqueria de l’Horta, en el camí fondo d’Alboraia.
La climatologia potser podrà explicar la gran quantitat de mosques que ens acompanyaren en un dinar on la dolçor venia de les bodes celebrades en l’establiment: moltes felicitats per als nuvis!
Per la nostra part, l’estrena de la nova samarreta oficial del curs 2022-2023, amb talles infantils per a la joiosa joventut que algun dia ens haurà de rellevar, va ser el primer reclam d’una convocatòria que ens haurem de repensar: potser per l’edat, o per comoditat, o per una incorregible afecció al nostre benvolgut Hostal Estela, cada vegada ens és més difícil encaixar sorpreses o variants respecte del canon que hem fet nostre quan es tracta de gaudir de la paella de fetge de bou.
Els trossos massa grans de fetge, el paper més ben discret de l’escarola o la qualitat del cigró són factors on la nostra rigidesa de criteri acaba per imposar-se, per no parlar de la quantitat de brou, que tants debats ha generat fins al clímax pronunciat sense vergonya en passat 21 d’octubre: Josito: te quiero!!!
El menú aparaulat es va correspondre amb correcció amb el guió previst: la lleterola fregida amb alls estava ben cuita i amb sabor. L’orella de porc, cruixent i bé de sal. La ceba amb oli, massa valenta, i l’amanida d’endívia, bona.
Som conscients que els preus de la matèria prima, de la llum i de gairebé tot allò que forma part de la despesa d’un restaurant, s’han encarit de manera significativa. Però tot i això, pensem que el resultat global del dinar no assoleix la relació desitjable entre qualitat i preu que en altres llocs sí que hem trobat.
Per a beure vàrem escollir el cava brut IDILICUM, elaborat amb macabeu pel celler Dominio de la Vega, que va ser servit a temperatura correcta. La nota de tast diu que és d’ampolla fina, amb notes aromàtiques de fruita blanca madura, bresquilla i poma. Fresc i amb bona estructura. Tot i que completar el dinar amb cava era una opció promoguda pels comensals de major trajectòria vital, arribada la paella alguns no ens vàrem resistir a remullar-la amb un excel·lent bobal, com és el Nodus.
La impagable tertúlia, acompanyada de cremaet, va posar fi a un àpat exploratori del que potser, la conclusió més agosarada seria aquell refrany que diu: qui estiga bé, que no es menege.
0 comentaris :
Publica un comentari a l'entrada