No serem nosaltres els qui negaran el consens publicat en la web Tripadvisor sobre el restaurant Mas Blayet (Avinguda de la Plata, 12, 46006-València), que presenta una puntuació de 4,5 sobre 5 com a mitjana de 461 opinions publicades. I amb més motiu caldrà respectar l’opinió de 27/11/2022 publicada per un usuari de Xàtiva (froil_ns609), reportant un sopar de vint metges amb motiu d’un congrés internacional de Sexologia: bona cuina, excel·lent atenció.
 |
Resum gràfic del menú servit per Mas Blayet
|
Però sí direm que la nostra confraria integra sensibilitats i criteris singulars, que són el resultat d’un dilatat aprenentatge gastronòmic, i més concretament arrossaire, fins al punt d’haver recorregut al concepte de gastrònica per a integrar els factors que més valorem d’un àpat. Per eixa raó, esta crònica de la cita que cada any celebrem pel mes de les flors, no pot obviar que Mas Blayet és un referent d’allò estàndard on tot és previsible i no queda espai per a la sorpresa o la improvisació. I això és un actiu quan la clientela aspira a quedar bé, com pot ser el cas de la celebració d’una comunió o qualsevol altra cita familiar, però acaba per limitar l’aspiració gastrònica d’uns confrares que ja anàvem debatent durant la preparació de l’àpat sobre quina era decisió més encertada: o l’arròs negre o el d’abadejo amb col.
Quant tot és previsible, l’elecció de l’arròs queda en un segon pla: el procés d’elaboració sembla estàndard (com seria el cas del restaurant Casa Salvador, en Cullera), el sabor va predeterminat pel brou, i el punt de cocció no supera la correcció, quedant el veredicte final condicionat al punt de sal. Res més.
 |
Els comensals assistents a la FTM 2023
|
Amb eixe guió, sabent-nos segurs que la relació qualitat preu no seria massa desajustada, ens sumàrem al paisatge i al paisanatge d’un menjador de gom a gom, on allò previsible és el que més es valora: clientela benestant, famílies de celebració sacramental i algun personatge repentinat amb certa fama que va ser objecte involuntari de les nostres converses més inconfessables, quan no es referien a l’expert servei de la cambrera que se’ns va assignar.
Dels entrants i les postres direm que van ser només correctes, però res més: el polp no presentava la seua millor versió i hem tastat creïlles braves amb més qualitat que les de Mas Blayet. Tot molt mecànic, previsible i establert, assolint el clímax amb la indefugible “tarta de la abuela”... D’altra banda, les cortesies de la sobretaula i els cafès varen ser molt limitades.
Pel que fa al vi, cal dir que els preus de les referències escollides ens va semblar raonable: Pago de Los Balagueses (Vegalfaro) i José Pariente (Rueda) van ser unes encertades eleccions que comptaren amb el vist i plau de tots els comensals.
Un any més, la cita del mes de les flors va servir per compartir un dinar de cordialitat en un restaurant que és referent per a un perfil de comensal en el que la nostra confraria no acaba d’encaixar: raonable en el preu, previsible en el menjar, però sense capacitat per a emocionar la nostra vàlvula pilòrica. I ningú imaginava el que passaria el diumenge següent...
A continuació, deixem testimoni gràfic de les invitacions elaborades amb esta convocatòria.
 |
Warm Up de la Flowers 2023
|
 |
| Warm Up de la Flowers 2023 |
 |
| Warm Up de la Flowers 2023 |
1 comentaris :
Se pot dir més alt. No més clar. Lo de la válvula pilòrica merita cita bibliogràfica.
Excel.lent crònica. No crec que torne més a esta casa de comidas pija
Publica un comentari a l'entrada