El definitiu tancament de l'Estela, més enllà del colp emocional que va suposar per a la nostra Confraria, va resoldre per la via de fet el possible debat sobre la viabilitat de donar continuar a una seu tan estimada, però que ja no responia als mínims de la tradició medul·lar.
Enrere hem de deixar el guió tradicional que incloïa l'amanida d'endívia i les llesques, tot i que en les darreres edicions certament s'havia desvirtuat. Apostarem ara per recuperar una bona qualitat-preu, l'ambient casolà i l'honestedat desitjable entre comensals i restaurador.
Un entrants ben executats pel que fa a tècnica i producte, dels quals destacarem el polp gratinat i la lleterola fregida (sense alls tendres també està ben sabrosa), precediren a dues paelles de fetge de bou, de manera que cadascuna tenia unes concretes característiques de sabor, cocció i acabat. Segons la posició en la taula, el comensal accediria a una o altra, més enllà del tast que alguns vàrem fer per tal de valorar el resultat de les dues.
Les paelles de fetge de bou de El Racó són canòniques: ja ho hem dit i ara ho reiterem. Aquell dia una de les paelles es fa coure un poc massa, però en conjunt podem dir que la majoria dels comensals eixirem satisfets.
Les postres, servits de manera individual, responien a una oferta variada i honesta. Ens agrada molt la carabassa, i sabem que l'opció de xocolata va satisfer als que la varen triar.
El que no va faltar és el lliurament del Zaragozano (moltes gràcies, Ino).
Una taula rectangular no té les mateixes prestacions que una rodona, però són les noves circumstàncies, i caldrà adaptar-se a una nova seu per a gaudir de la paella de fetge de bou amb més tradició de la nostra Confraria. Que siga per molts anys!
0 comentaris :
Publica un comentari a l'entrada